Vés al contingut

Trisquel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el sistema informàtic de Linux. Si cerqueu el símbol iconogràfic de tres espirals conegut com a "triskel", vegeu «Trisquela».
Trisquel
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdistribució GNU/Linux Modifica el valor a Wikidata
Família de SOGNU/Linux i variant de GNU Modifica el valor a Wikidata
Basat enUbuntu i Debian Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial2004 Modifica el valor a Wikidata
Versió estable8.0 / 18 abril 2018; fa 6 anys (2018-04-18)
Estat actualActiu
LlicènciaGNU GPL 3.0 Modifica el valor a Wikidata
Epònimtrisquela Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Plataformax86_64 i AArch64 Modifica el valor a Wikidata
Mètode d'actualitzacióAPT Modifica el valor a Wikidata
Gestor de paquetsdpkg Modifica el valor a Wikidata
Equip
Creador/sRubén Rodríguez Pérez Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webtrisquel.info (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Seguiment d'errorsSeguiment d'errors Modifica el valor a Wikidata
Id. DistroWatchtrisquel Modifica el valor a Wikidata
Id. Subreddittrisquel Modifica el valor a Wikidata
Id. Framalibretrisquel-gnulinux Modifica el valor a Wikidata
Guia d'usuariGuia d'usuari Modifica el valor a Wikidata

Trisquel o Trisquel GNU/Linux és un sistema operatiu basat en Linux derivat d'Ubuntu. Està disponible en diversos idiomes (anglès, francès, alemany, Castellà i gallec) i en edició Pro i Educational. Està disponible baix la forma de Live CD. Ve acompanyat dels programes Firefox (3.6.9), BitTorrent, un client de missatgeria instantània, OpenOffice, Evolution, GIMP, una ferramenta per a webcam, alguns videojocs, un reproductor d'àudio, un de vídeo, un editor de vídeo anomenat Pitivi, un programa de gravació de discos, un editor de textos, i una calculadora. No inclou l'Adobe Flash per motius ideològics de ser totalment programari lliure, sinó el programa de Flash anomenat Gnash. Té una interfície de tipus GNOME.[1]

Història

[modifica]

El projecte es desenvolupà l'any 2004 amb el patrocini de la Universitat de Vigo per a tindre programari educatiu amb suport en gallec. Fou presentat oficialment a l'abril de 2005 amb Richard Stallman com a convidat especial.[2] D'acord amb el director del projecte Rubén Rodríguez, el suport en gallec ha creat interés a les comunitats d'Amèrica del Sud i Mèxic que són emigrants de la província d'Ourense.[3]

En desembre del 2008, Trisquel fou inclòs per la Free Software Foundation a la seua llista de distribucions de Linux.[4]

Recepció

[modifica]

Jesse Smith de DistroWatch ressenyà la versió 4.0, Taranis, i la va descriure com a refinada i segura. Criticà negativament la dificultat de desfer-se de programari i criticà positivament el fet que se centrara en la utilitat més que en solament complir el criteri de ser programari lliure.[1]

Jim Lynch de Desktop Linux Reviews ressenyà la versió 5.5, Brigantia, i la va descriure com a "ben orientada i ben desenvolupada" i la recomanà per als qui es preocupen per utilitzar programari lliure i per als qui no. Afegí que la versió era adequada per a usuaris que comencen i que són ja avançats.[5]

Chris Fisher i Matt Hartley de The Linux Action Show! afirmaren que el disseny era bo i fàcil d'utilitzar. Consideren que és bo el suport per a maquinari que té Trisquel 5.5 i Trisquel 5.5 Mini i trobaren que Linux-libre kernel impedeix la funcionalitat dels aparells sense cable que tenen programari de propietari. Van concloure que Trisquel és més adequat per a usuaris experimentats i que per als nous era més adequat una altra distribució.[6]

Richard Stallman anuncià en gener del 2015 que utilitzarà Trisquel en un Thinkpad X60 en compte de la seua anterior computadora Lemote Yeelong.[7]

Maquinari suportat

[modifica]

El maquinari de ThinkPenguin és suportat des de Trisquel 5.5, la qual inclou jocs de xips comatibles de programari lliure.[8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Smith, Jesse. «Trisquel GNU/Linux - a free distribution». DistroWatch, 04-10-2010. [Consulta: 13 setembre 2012].
  2. «Richard Stallman, defensor del software libre, sorprendió a los universitarios» (en castellà). La Voz de Galicia, 28-04-2005. [Consulta: 26 novembre 2008].
  3. García, Ana. «Software libre da terra, compartindo cultura» (en gallec). ''El Progreso'', 17-05-2007.
  4. «Free GNU/Linux distributions». GNU.org. Free Software Foundation. [Consulta: 13 setembre 2012].
  5. Lynch, Jim «Trisquel 5.5». Desktop Linux Reviews, 24-04-2012 [Consulta: 28 abril 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-08-17. [Consulta: 13 juliol 2015].
  6. FISHER, Chris i HARTLEY, Matt. «Trisquel GNU/Linux Review - LAS - s23e05». Jupiter Broadcasting, 02-09-2012. Arxivat de l'original el 2018-06-23. [Consulta: 13 setembre 2012].
  7. Stallman, Richard. «Richard Stallman's personal site - How I do my computing». [Consulta: 6 gener 2015].
  8. antiesnob. «ThinkPenguin» (en anglès). trisquel.info, 02-06-2014. [Consulta: 24 juny 2015].

pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy