Tutor
El tutor és el representant legal d'un menor o incapacitat en l'exercici de les activitats de tutela, podent ser una persona física o jurídica.[1]
El tutor ha d'acceptar voluntàriament en una citació judicial i ha d'exercir el càrrec personalment, de manera diligent, en interès de la persona incapaç i d'acord amb la personalitat d'aquesta, i té les obligacions següents:
- respecte de la persona tutelada, les de proporcionar-li alimentació, educació i formació i fer tot el que calgui per a la recuperació de la seva capacitat i la seva integració social. N'és el representant legal, excepte per a aquells actes que siguin personalíssims (contreure matrimoni, per exemple), i necessita autorització judicial per internar-la en una institució adequada quan ho consideri necessari per a ella; així com per a sotmetre-la a tractaments mèdics que puguin posar en perill la seva vida o la integritat física o psíquica, incloent-hi l'esterilització.
- respecte del patrimoni de la persona tutelada, les d'administrar i guardar els béns que el constitueixen, fer-ne un inventari quan comenci a ocupar el càrrec i retre comptes anualment i també quan finalitzi l'exercici de la tutela. N'és també el representant legal i necessita autorització judicial per a dur a terme actes que suposin obligar el tutelat o a la venda o gravació dels seus béns i per fer actes que impliquin la renúncia o la no-adquisició de drets.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ DCVB: Tutor.
- ↑ Oscar E. Ochoa G. Derecho civil I: personas. Universidad Catolica Andres, 2006, p. 17–. ISBN 978-980-244-225-6.
- ↑ Josep Antoni Elias i d'Aloy. Manual del derecho civil vigente en Cataluña, ó sea, Resumen ordenado de las disposiciones del derecho real posteriores al decreto llamado de Nueva Planta .... Libr. de José Ginesta, 1864, p. 41–.