Vés al contingut

Umm bint Marwan ibn al-Hàkam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaUmm bint Marwan ibn al-Hàkam
Biografia
Naixementsegle VII Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMarwan I Modifica el valor a Wikidata

Umm bint Marwan ibn al-Hàkam (àrab: أم بنت مروان بن الحكم, Umm bint Marwān ibn al-Ḥakam) fou una princesa omeia, filla del califa Marwan I i d'una de les seves mullers, Àïxa bint Uthman ibn Affan.[1][2][3][4]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Abu-l-As ibn Umayya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. al-Hàkam ibn al-As
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Marwan I ibn al-Hàkam
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Àlqama
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Amina bint Àlqama al-Kinaniyya[5]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Umm bint Marwan ibn al-Hàkam
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Affan ibn Abi-l-As
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Uthman ibn Affan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Arwa bint Kurayz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Àïxa bint Uthman ibn Affan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Xayba ibn Rabia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Ramla bint Xayba
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendència

[modifica]

Umm es casà amb Mussa ibn Nussayr, que fou un general àrab al servei del califat omeia de Damasc, conqueridor del Magreb i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya. Tingueren, com a mínim, tres fills:

En adonar-se el califa Sulayman ibn Abd-al-Màlik, que els tres fills de Mussa ibn Nussayr governaven la part més occidental dels seus dominis —Abd-Al·lah a Ifríqiya, Abd-al-Aziz a l'Àndalus i Abd-al-Màlik al Màgrib (l'actual Marroc)—, se sentí inquiet del poder d'aquesta família[6].

Abd-Al·lah fou destituït per Sulayman, tot nomenant nou valí a Muhàmmad ibn Yazid al-Quraixí, l'any 715. Es creu que Abd-Al·lah fou executat el 720, per ordre del califa Yazid II, acusat d'instigar la mort de l'anterior valí d'Ifríqiya Yazid ibn Abi-Múslim ath-Thaqafí. El seu botxí hauria estat Bixr ibn Safwan al-Kalbí.

Abd-al-Aziz fou assassinat a Ixbíliya (Sevilla) per un emissari, Ziyad ibn Udhra al-Balawí, enviat per Sulayman.[7] No obstant això, Ibn Khaldun informa que l'ordre va ser rebuda i duta a terme per Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí.[7] El califa tenia por que Abd-al-Aziz volgués establir la seva pròpia monarquia personal a l'Àndalus, separada del califat omeia a Damasc.[8] El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí que es creu que havia tingut algun paper en l'assassinat.[9]

El marit, Mussa ibn Nussayr, morí de manera natural, durant el pelegrinatge a la Meca amb el califa Sulayman, cap a l'any 715-716. A causa de la seva desgràcia, i les desgràcies dels seus fills, hi va haver una tendència entre els historiadors medievals del Magrib per atribuir les seves accions (la conquesta de Tànger i el Sus) a Uqba ibn Nafi.[10]

El pic del Marroc Jebel Musa té aquest nom en honor de Mussa ibn Nussayr segons el geògraf berber musulmà del segle XIV Ibn Battuta.[11]

Referències

[modifica]
  1. (anglès) Umm bint Marwan Princess of DAMASCUS, consultat 12 de setembre de 2016.
  2. (anglès) A'isha bint Uthman AL-UMAYYAH, consultat 16 de setembre de 2016.
  3. Marwan ben al-Hakam, caliphe Ier de Damas
  4. Umayyade (665 - ?)
  5. (francès) Amina bint Alkama al-Kinaniyya
  6. Basset, 2012, p. ʿAbd Allāh b. Mūsā.
  7. 7,0 7,1 (anglès) Provencal, Levi. Encyclopedia of Islam New Edition Vol. 1 A-B. (Leiden, the Netherlands: E.J. Brill, 1960), 58.
  8. (francès) Ibn Khaldun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique, 1852 trans., Algiers, Vol. p.355
  9. (anglès) Collins, The Arab Conquest of Spain 710-797, 45.
  10. Vegeu, per exemple article d'Ahmed Benabbès citat a la bibliografia que analitza aquesta tendència. Brunschvig, cita a continuació, ha declarat que els historiadors medievals podien dividir-se en aquells de o contra Musa.
  11. (anglès) H.T. Norris, Ibn Battutah's Andalusian Journey", The Geographical Journal, 1959.

Bibliografia

[modifica]
  • (anglès) Basset, R. "ʿAbd Allāh b. Mūsā". Encyclopaedia of Islam. P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2012. ISBN : 9789004161214, 1960-2007 [Consulta: 17 maig 2016]. 
  • (francès) Benabbès, Ahmed «Les premiers raids arabes en Numidie Byzantine: questions toponymiques.». Identités et Cultures dans l'Algérie Antique. University of Rouen, 40 (2005). OCLC: 912406166.
  • (francès) Brunschvig, Robert «Ibn 'Abdalh'akam et la conquête de l'Afrique du Nord par les Arabes.». Annales de l'Institut d'Etudes Orientales. Reprinted in Al-Andalus, 6 (1942–44) 108-155, 1975, pàg. 129–179. ISSN: 1-1964-JA4101955.
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy