Unió Socialdemòcrata de Treballadors i Petits Propietaris
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | TPSL | ||||
Tipus | partit polític | ||||
Història | |||||
Creació | 1959 | ||||
Data de dissolució o abolició | 1973 | ||||
Unió Socialdemòcrata de Treballadors i Petits Propietaris (finès Työväen ja Pienviljelijäin Sosialidemokraattinen Liitto, TPSL) fou un partit polític finlandès fundat el 1959 com a fracció del Partit Socialdemòcrata de Finlàndia dirigida per Emil Skog i Aarre Simonen. Volia mantenir-se en una situació intermèdia entre els socialdemòcrates i els comunistes.
Se separà del partit el 1959 i es mantingué com a plataforma fins al 1967. La principal causa de la separació fou el lideratge del partit, en particular Väinö Tanner i Väinö Leskinen volien encaminar el partit vers un partit genèric obert a tothom. La Unió, per contra, posava especial èmfasi en els treballadors i petits propietaris agraris. Leskinen cercava el suport dels partits de dretes, la seva política econòmica era força conservadora i criticava els subsidis agrícoles. En canvi, la Unió volia cooperar amb agraris i altres formacions esquerranes, i basen la seva política exclusivament en els sindicats. Per exemple, Heikki Laavola ha escrit que el desacord no era entre ideologia d'esquerra o de dreta; Tanner, Leskinen, Skog i Simone havien estat actius anteriorment en activitats anticomunistes. També hi jugaren un paper els desacords individuals; Tanner havia estat condemnat (sota pressió soviètica) de ser responsable de la Guerra de Continuació, i com a tal, com a líder dels socialdemòcrates era un problema per als soviètics.
La ruptura va ser acompanyada per una divisió en les societats associades i els sindicats. La principal organització sindical (SAK) estava controlada principalment pels homes de Skog, igual que la Federació de la Joventut, les federacions esportives i la lliga femenina. El primer exemple va ser que el lideratge del SDP volia la federació esportiva del treballador s'associés amb les federacions esportives dretanes per tal de qualificar-se per a la participació en els Jocs Olímpics, que Skog considerava burgesa.
La Unió disposava de 13-15 representants dels 200 al parlament després de l'escissió el 1959, però va obtenir-ne només dos a les eleccions parlamentàries finlandeses de 1962, set representants a les den 1966 i a les de 1970 restà extraparlamentària. La Unió va cooperar amb l'especialment poderós president Urho Kekkonen, i fou soci de coalició en els governs Karjalainen I, Paasio I i Koivisto I. El 1963, el SDP canvià la seva política de tal manera que les bones relacions amb la Unió Soviètica i Kekkonen van ser una nova prioritat, eliminant així un important motiu de desacord. El mateix Skog va tornar al Partit Socialdemòcrata el 1965. La Unió es va radicalitzar i esdevingué més prosoviètica, però va perdre suport popular i es va dissoldre el 1973. Una facció minoritària van formar el Partit Socialista dels Treballadors.
Resultats electorals
[modifica]Any | Escons | Vots | |
---|---|---|---|
1958 | 3 | 33 947 | 1,75% |
1962 | 2 | 100 396 | 4,36% |
1966 | 7 | 61 274 | 2,59% |
1970 | 0 | 35 453 | 1,40% |
1972 | 0 | 25 527 | 0,99% |