Vaccí de vector víric
Un vaccí de vector víric és un vaccí que fa servir un vector víric per a subministrar material genètic que codifica un antigen desitjat en les cèl·lules hostes del receptor. A l'abril del 2021, se n'han autoritzat sis en almenys un país: quatre contra la covid-19 i dos contra l'ebola.
Tecnologia
[modifica]Els vaccins amb vectors vírics fan servir una versió modificada d'un virus com a vector per a lliurar a una cèl·lula àcids nucleics que codifiquen un antigen d'un agent infecciós. Els vaccins de vectors vírics no causen infecció ni pel virus utilitzat com a vector ni per la font de l'antigen. El material genètic que proporciona no s'integra en el genoma d'una persona.[1]
Els vaccins de vectors vírics permeten l'expressió de l'antigen dins de les cèl·lules i indueixen una resposta robusta dels limfòcits T citotòxics, a diferència dels vaccins de subunitats que només confereixen immunitat humoral. La majoria dels vectors vírics estan dissenyats per ser incapaços de replicar-se perquè se n'eliminen els gens necessaris.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Understanding and Explaining Viral Vector COVID-19 Vaccines», 25-02-2021.
- ↑ «Developments in Viral Vector-Based Vaccines». Vaccines, 2, 3, 7-2014, pàg. 624–41. DOI: 10.3390/vaccines2030624. PMID: 26344749.