Vall de Cofrents
Tipus | comarca del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Capital | Aiora | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 9.582 (2022) (8,4 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1.141,2 km² | ||||
Limita amb | |||||
La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora. També ha estat coneguda com la Vall de Cofrents o la Serrania d'Aiora.
Limita pel nord amb la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol, a l'est amb la Canal de Navarrés i al sud-oest amb Castella.
Municipis
[modifica]Les dades bàsiques dels «7 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[1] són:
Municipi | Habitants (2023) |
Sup. (km²) |
Dens. (2023) (hab./km²) |
---|---|---|---|
Aiora | 5.223 | 446,6 | 11,7 |
Cofrents | 1.130 | 103,2 | 10,9 |
Xalans | 810 | 94,8 | 8,5 |
Xarafull | 765 | 103,1 | 7,4 |
Cortes de Pallars | 753 | 233,0 | 3,2 |
Teresa de Cofrents | 611 | 110,8 | 5,5 |
Zarra | 364 | 49,7 | 7,3 |
Vall de Cofrents | 9.656 | 1.141,2 | 8,5 |
Comarca històrica
[modifica]La Vall de Cofrents és una comarca històrica que ja apareixia com a Serrania d'Aiora al mapa de comarques d'Emili Beüt «Comarques naturals del Regne de València» publicat l'any 1934.
Història
[modifica]Amb l'expansió conqueridora dels regnes cristians medievals, la lluita per la possessió de la Vall va enfrontar amb freqüència la corona de Castella i Aragó, de manera que aquestes terres canviaren sovint d'amo retornant ocasionalment als seus senyors musulmans. Aquestes disputes frontereres es resolgueren amb la definitiva reconquesta pel rei Jaume I el Conqueridor, que després va cedir la vall a la Corona de Castella en virtut del Tractat d'Almizra (1244), atorgant-se al senyor de Villena, l'infant Manuel de Castella. El 1281, amb la signatura del Tractat d'Ágreda entre el rei castellà Alfons X el Savi i Pere III el Gran, va passar a domini de la Corona d'Aragó. A canvi, Pere el Gran reconeixia Sanç, fill d'Alfons X el Savi, com a hereu.[2] No obstant això, la definitiva integració de la vall en el Regne de València no es va produir fins a la signatura del Tractat d'Elx el 1305, durant el regnat de Jaume el Just. La zona va passar a formar part de la Governació de València, a diferència de la resta de zones conquerides originalment per Castella, que van integrar-se en la Governació d'Oriola.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «1996-2023: Cifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols». [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281) Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
- ↑ «La Vall d’Aiora i de Cofrents (i un diàleg sobre el País) | País Valencià, Segle XXI». [Consulta: 23 juny 2022].
Bibliografia
[modifica]- «Vall de Cofrents». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- El Valle de Ayora-Cofrentes: estudis comarcals de la província de València (en castellà). PUV, 2018. ISBN 9788491331773.[Enllaç no actiu]
- Sanz Díaz, Benito. El Valle de Ayora (en castellà). Institució Alfons el Magnànim, 1982. ISBN 8400051114.