Verderol anisat
Clitocybe odora  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Ordre | Tricholomatales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Clitocybe | ||||||||
| Espècie | Clitocybe odora P.Kumm., 1871 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus odorus | ||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
El verderol anisat, bolet anisat o bolet d'anís (Clitocybe odora) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.[2]
Etimologia
[modifica]Del grec klytós (enfonsat) i kybe (cap), i del llatí odora (perfumat) pel seu intens aroma.[3][4]
Morfologia
[modifica]- Capell: de 4 a 8 cm de diàmetre, al principi convex amb els marges incurvats i, amb el temps, més pla i estès i algunes vegades amb els marges aixecats i ondulats. Té la cutícula llisa i separable, de color blau grisós a blau verdós, més descolorit amb l'edat.
- Himeni: format per làmines una mica decurrents, denses i atapeïdes, d'un color més pàl·lid que el capell i que baixen una mica per la cama.
- Peu: cilíndric, curt, fibrós, llis, del mateix color que el capell, però més clar.
- Carn: de blanquinosa a verd clar, de gust dolcenc i fort aroma a anís
- Espores: el·líptiques de 6-7 x 3-4 micres i de color blanc.[5][6][7][8]
Hàbitat
[modifica]Creix en alzinars i pinedes, entre virosta, des de la terra baixa fins a l'alta muntanya (entre 0-2.500 m d'altitud), i des de començaments de l'estiu fins a molt avançada la tardor.[9][10][11]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a les zones de clima temperat d'Euràsia i Nord-amèrica.[12]
Comestibilitat
[modifica]És un bolet comestible que es pot menjar torrat o barrejat en una fritada de bolets variats. N'hi ha que el fan servir, assecat i polvoritzat, com a condiment, i, també en forma de melmelades i dolços.[13][6][14]
Risc de confusió amb altres espècies
[modifica]El color del seu capell i el característic aroma que desprèn la carn, fa molt difícil que es pugui confondre amb un altre bolet. Es podria arribar a confondre amb altres bolets que desprenen olor d'anís i són tòxics com Clitocybe fragans, però és de color pàl·lid i de mida molt més petita.[15]
Propietats medicinals
[modifica]Sembla que alguns dels seus polisacàrids podrien inhibir, parcialment, el creixement d'alguns tipus de càncers.[16][17]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Giovanni Pacioni, (1993). The Macdonald Encyclopedia of Mushrooms and Toadstools. Little, Brown & Company Ltd. ISBN 0-316- 90625-5.
- ↑ bolets.info Arxivat 2010-09-24 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 83.
- ↑ 6,0 6,1 Bolets de les illes Balears (català)
- ↑ MushroomExpert.Com (anglès)
- ↑ FirstNature Arxivat 2010-12-26 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets.
- ↑ ZipCodeZoo (anglès)
- ↑ RedNaturaleza (castellà)
- ↑ David Arora, (1986). Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4
- ↑ Richard Maybe, (1975). Food For Free, a guide to the edible wild plants of Britain. Fontana/Collins.
- ↑ Sociedad Micológica Errotari (castellà)
- ↑ fungipedia.es Arxivat 2010-12-09 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.
- ↑ Medicinal Mushrooms (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Rapior S, Breheret S, Talou T, Pelissier Y, Bessiere JM. The anise-like odor of Clitocybe odora, Lentinellus cochleatus and Agaricus essettei. Mycologia. 2002 94(3):373-6. [1]
Enllaços externs
[modifica]
- Species Fungorum (anglès)
- Mushroom Observer (anglès)