Viatges i flors
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Mercè Rodoreda i Gurguí |
| Llengua | català |
| Publicació | Catalunya, 1980 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Relats i micro-contes |
| Premis | |
| Premis | Premi de la Crítica de narrativa catalana (1981) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1981) Premi Ciutat de Barcelona (1980) |
Viatges i flors (1980) és un recull de relats breus de Mercè Rodoreda i la penúltima obra de l'autora publicada en vida seva.[1]
Pertanyent a la darrera etapa de l'escriptora, la que fou marcada pel seu retorn a Catalunya després d'un llarg exili, l'obra ha estat considerada una producció menor dins un preludi d'obres més serioses. És singular i difícil de classificar.[1] La indefinició de l'obra s'ha atribuït a la influència de l'autor francès Henri Michaux.[1]
L'obra es divideix en dues parts: "Viatges a uns quants pobles" i "Flors de debò". Més o menys, aquesta divisió obeeix a dues etapes de redacció distintes: d'una banda, les flors foren redactades la seva majoria a Ginebra, al llarg dels anys 60; per una altra banda, els viatges foren concebuts a Romanyà de la Selva.[2]
Ambdues parts són narracions breus, fantasioses, mes que recullen experiències temporals i espacials de l'autora. Per exemple, Margarida Casacuberta ha indicat que la Flor gelosa és dedicada a la seva amiga Carme Manrubia, amb qui Rodoreda vivia al xalet de la primera de Romanyà; semblantment, Mariàngela Vilallonga ha traçat la relació de les flors de Rodoreda amb el Flowers Book d'Edward Burne-Jones. Igualment, els viatges tenen un forta influència del paisatge en el qual vivia l'escriptora. Les planes de Panedes, els boscs de les Gavarres, o el mateix xalet on s'hostatjava han quedat descrits a diversos relats de viatges. Es tracta d'uns viatges, en alguns casos iniciàtics, a la descoberta de mons irreals i fantàstics amb base real, plens de les impressions de l'escriptora. Per exemple, Vilallonga ha explicat a diversos treballs que Viatge al poble de la por és un retrat en molts moments fidel del xalet "El Senyal" (avui "El Senyal Vell"), on vivien Manrúbia i Rodoreda. S'hi descriu el jardí i la casa, a més del poble de Romanyà, tot culminat pel sentiment que Rodoreda havia descobert a les Gavarres i que anys abans ja havia deixat escrit a Cuadernos para el diálogo.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Carme, Arnau i Faidella. Memòria i ficció en l'obra de Mercè Rodoreda. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 31-35. ISBN 978-84-7283-535-1.
- ↑ Ibarz, Mercè. Rodoreda: Exili i desig. Grup Editorial 62, 2008-03, p. 14. ISBN 978-84-9787-292-8.
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa de Viatges i flors al Pencatalà Arxivat 2009-02-28 a Wayback Machine.
- Estudis sobre Viatges i flors Arxivat 2010-06-24 a Wayback Machine.
| Novel·les | Sóc una dona honrada? (1932) • Del que hom no pot fugir (1934) • Un dia en la vida d'un home (1934) • Crim (1936) • Aloma (1938) • La plaça del Diamant (1962) • El carrer de les Camèlies (1966) • Jardí vora el mar (1967) • Mirall trencat (1974) • Quanta, quanta guerra... (1980) • La mort i la primavera (1986) • Isabel i Maria (1991) |  |
|---|---|---|
| Contes | Vint-i-dos contes (1958) • La meva Cristina i altres contes (1967) • Semblava de seda i altres contes (1978) • Tots els contes (1979) • Viatges i flors (1980) | |
| Teatre | La senyora Florentina i el seu amor Homer (1953) • Un dia (1959) • El parc de les magnòlies (1976) • L'hostal de les tres Camèlies (1979) • El maniquí (1979) • El torrent de les flors (1993) | |
| Altres | ||
