La Volta a Suïssa 2015 va ser la 79a edició de la Volta a Suïssa, una competició ciclista per etapes que es disputà per les carreteres de Suïssa i Àustria entre el 13 i el 21 de juny de 2015. El seu recorregut es va distribuir en 9 etapes, amb inici a Risch-Rotkreuz, amb una contrarellotge individual, i final a Berna, amb una altra. La cursa era la dissetena prova de l'UCI World Tour 2015.
El vencedor final fou l'eslovè Simon Špilak (Team Katusha) succeint a Rui Costa (Lampre-Merida) després que aquest hagués guanyat les 3 darreres edicions. Špilak va aconseguir la victòria final gràcies al seu bon paper a la contrarellotge de l'última etapa, on va recuperar tot el temps que tenia perdut tant amb Thibaut Pinot (FDJ), l'aleshores líder de la carrera, com amb Geraint Thomas (Team Sky) que ocupava la segona posició.
En la Volta a Suïssa, en tant, que prova World Tour, hi participen els 17 equips World Tour. A banda, l'organització va fer públic dos equips convidats.[1]
Etapa amb dos circuits al qual es feien dues voltes. En el primer, de 58,6 km hi ha un port de segona que s'haurà de pujar en dues ocasions, i en el darrer, de 22,4 hi ha el curt però dur port de Michaelskreuz, amb 4 km al 8,9%, que també es puja en dues ocasions, la darrera de les quals a tan sols 12,4 quilòmetres per l'arribada.[4][5]
L'etapa va ser molt moguda, amb una escapada formada per quatre ciclistes que es va formar al quilòmetre 38 i que va arribar a tenir poc més de tres minuts sobre el gran, abans de ser neutralitzats durant la darrera ascensió del dia. En aquest port es va produir un atac per part de nou corredors i en què el líder també s'hi va posar tot defensant la seva posició a la general. Quan tot semblava que es jugarien la victòria a l'esprint Kristijan Đurasek va sorprendre als seus companys d'escapada i va llançar un dur atac que no va ser respost per ningú que li va permetre guanyar l'etapa.[6][7]
L'etapa es va modificar pocs dies abans de la seva disputa per culpa d'un esllavissament de terres.[8] Amb el nou recorregut, més curt, l'etapa comença amb la llarga ascensió al pas del Sant Gotard, de categoria especial, per tot seguit iniciar un llarg descens i uns falsos plans abans d'afrontar les dues darreres dificultats muntanyoses, de segona i tercera categoria, la darrera de les quals a tan sols 6 quilòmetres per l'arribada.[9][10]
Durant l'ascensió al pas del Sant Gotard es forma una escapada formada per Stefan Denifl (IAM Cycling) i Marco Marcato (Wanty-Groupe Gobert), que van coronar el port amb 3' 20" sobre el gran grup. En el descens se'ls uní Branislau Samoilau (CCC Sprandi Polkowice) i la diferència augmentà fins a més de 6'. Això va fer que tant el Team Giant-Alpecin com el Team Tinkoff-Saxo imprimissin un fort ritme per tal de neutralitzar-los. A manca de 30 km encara mantenien 4' 30", però en iniciar el port de segona ja era de poc més d'un minut. Finalment foren neutralitzats a poc menys de 9 km per l'arribada. A partir d'aquell punt es van produir nombrosos atacs, però finalment Peter Sagan va aconseguir la victòria a l'esprint.[11]
Etapa de mitja muntanya, amb uns primers 60 km en lleuger descens fins a afrontar l'ascensió al Wildhaus Pass. En la part final es fa un circuit en el qual hi ha una cota de tercera que hauran de superar en tres ocasions.[12][13]
Suïssa 
Àustria
Simon Špilak (SLO) (Team Katusha)
Geraint Thomas (GBR) (Team Sky)
Tom Dumoulin (NED) (Team Giant-Alpecin)
Peter Sagan (SVK) (Team Tinkoff-Saxo)
Kristijan Đurasek (CRO)
Michael Matthews (AUS)
Thibaut Pinot (FRA)
Alexander Kristoff (NOR)
Aleksei Lutsenko (KAZ)
Domenico Pozzovivo (ITA)
Bob Jungels (LUX)
Miguel Ángel López (COL)
Steve Morabito (SUI)
Rafał Majka (POL)
Team Sky
Trek Factory Racing
IAM Cycling
Astana Qazaqstan Team
