Vés al contingut

Vull viure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaVull viure
I Want to Live! Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRobert Wise Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióWalter Wanger Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióVictor A. Gangelin Modifica el valor a Wikidata
GuióNelson Gidding i Don Mankiewicz Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohnny Mandel Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLionel Lindon Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWilliam Hornbeck Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWalter Wanger Production Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1958 Modifica el valor a Wikidata
Durada120 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema de ficció criminal, cinema judicial, cinema de presons i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Temapena de mort Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0051758 FilmAffinity: 313248 Allocine: 20085 Rottentomatoes: m/i_want_to_live Letterboxd: i-want-to-live Allmovie: v24154 TCM: 78889 TMDB.org: 28577 Modifica el valor a Wikidata

Vull viure[1] (títol original en anglès: I Want to Live!) és una pel·lícula estatunidenca de Robert Wise estrenada el 1958. Explica la història « vertadera » d'una dona, Barbara Graham, reconeguda culpable d'homicidi i que va ser executada. Interpretada per Susan Hayward, Simon Oakland, Stafford Repp i Theodore Bikel, descansa sobre articles escrits pel periodista Ed Montgomery, premiat pel premi Pulitzer, i basada en cartes escrites per la senyora Graham. Ha estat doblada al català.[1]

En detriment de l'epíleg final d'Ed Montgomery, testificant el caràcter factual de la pel·lícula on la innocència de Graham era àmpliament afirmada, la prova de la seva complicitat en l'homicidi descansa sobre proves sòlides. Hayward ha confessat a Robert Osborne que la seva pròpia investigació l'havia portat a concloure que Graham era culpable.

La pel·lícula va aconseguir una gran reputació, fent guanyar a Hayward el seu Oscar a la millor actriu.

Argument

[modifica]

Barbara Graham és acusada de l'homicidi d'una rica vídua, i davant el tribunal, no té verdaderament bones cartes a la mà. Ja ha estat condemnada per perjuri i el seu marit és un truà toxicòman amb una llarga carrera criminal; desgraciadament ell és la seva coartada: era amb ell al moment dels fets, però en ple delírium i no pot recordar res. Conscient de la situació desesperada de la dona, un investigador li proposa procurar-li per diners una coartada versemblant..., cosa que permet definir contra ella, davant el tribunal, una falsa confessió. Un reporter de causes criminals, Ed Montgomery, ha preparat l'opinió pública en el sentit que Barbara Graham troba davant seu jurats previnguts.

Només Carl Palmberg, psicòleg dels tribunals, creu en el seu innocència. Però, aïllat, no pot fer res contra la potència dels mitjans de comunicació que ja han pronunciat el seu veredicte. Barbara Graham és condemnada a mort. Només després de la sentència pot convèncer Ed Montgomery de la innocència de Barbara Graham. Montgomery, turmentat per la seva mala consciència, prova ara de convèncer l'opinió pública, però la demanda de gràcia és rebutjada i la condemna contra Barbara Graham és executada.

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • La pel·lícula va ser produïda per Figaro Inc., la productora que Joseph L. Mankiewicz va fundar el 1953; és l'única pel·lícula de la companyia que va tenir èxit, tant de crítica com comercial.[2]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Vull viure
  2. Joseph L. Mankiewicz - Patrick Brion - Edicions de la Martiniare - 1978 -ISBN 2-7324-3326-8
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy