Espasa
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | arma tallant-punxant i arma de tall |
 | |
L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb un canal (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- —Bon dia, Madona,
—Bon dia, cavaller,
amb allò que li penja.
—El que penja
és el que em defensa;
em voldríeu donar llicència
per tocar-vos el pelut
d'entremig de les cames?
—Veniu, acosteu-vos.[1]
- Dona muntada a un cavall o ase; espasa; ase o cavall.
- Porto d'acer la camisa
i l'amo em té ben fermada
perquè encar que sóc submisa
amb mal geni he estat criada.[2]
- (var.) Porto d'acer la camisa,
i el meu amo em té ben lligada,
car si sóc molt submisa
amb mal geni he estat criada.[1]
- Espatarra't ben espatarrat
que ben endins te l'he de ficar.
Perquè quede segura,
fins al mànec te l'he de clavar.[3]
- Espasa en la funda
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.