Pluja
 Pluja | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La pluja és una precipitació d'aigua líquida en forma de gotes que cau dels núvols per gravetat. La pluja es forma a partir del vapor d'aigua evaporat pel Sol, que ha condensat als núvols per refredament adiabàtic a causa del moviment ascendent de l'aire.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A l'abril, aigües (o pluges) mil.[1]
- A l'abril, cada gota val per mil.[2]
- Aigua a bufetes, aigua a bassetes.[3]
- Aigua cau, pluja segura.[3]
- Aigua de bombolla, tot el món sadolla.[3]
- Aigua de matí, no omple el bací.[3]
- Aigua de pluja no quita el regor.[3]
- Aigua de trons, ací no res i allí poc.[3]
- Aigua i lluna, temps d'oliveres.[3]
- Aigua i sol fan de sabó.[3]
- Aigua menuda, poc dura.[3]
- Aigua menuda, vent que dura.[3]
- Aigua tronada, blat i civada.[3]
- Al maig, cada dia un raig.[4]
- Carrers mullats, calaixos eixuts.[5]
- Cel rogent, pluja o vent.[6]
- Després dels trons, ve la pluja.[6]
- Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer.[7]
- Mai ha plogut tant que no hagi mancat.[8]
- Moltes pluges al gener, mala anyada solen fer.[6]
- Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps.[8]
- Peixos al cel, aigua a la terra.[3]
- Per tot es fan bolets quan plou.[3]
- Plogués i nevés, però vent no en fes.[3]
- Plou quan Déu vol.[3]
- Pluja abombollada, pluja de durada.[6]
- (var.) Pluja de ruixada, pluja de durada.[6]
- (var.) Quan la pluja fa punxons, aigua a trompons.[6]
- (var.) Quan la pluja ja ha passat, ven la llana i queda't el drap.[6]
- Pluja al pla, neu a la muntanya.[6]
- Pluja curta, mata el vent.[3]
- Pluja d'abril, cada gota en val mil.[6]
- Pluja de gener, omple la bóta i el graner.[6]
- Pluja de maig, collita segura.[6]
- Pluja menuda enganya pastors; quan ve el vespre, els ha mullats tots.[6]
- Quan la pluja fa punxons, aigua a trompons.[6]
- Neu a muntanya, pluja a l'Empordà.[9]
- Núvols a muntanya, pluja segura.[10]
Dites relacionades amb el santoral
[modifica | modifica el codi]- El cavall de Sant Jaume es menja el blat de moro si no plou pel juliol.[3]
- Molta pluja abans Nadal, mitja pedregada val.[6]
- Per la Candelera l'ós surt de la cova, i si veu que plou no se'n mou.[11]
- Per la Candelera, si no plou vuit dies abans, plou vuit dies arrera.[6]
- Per Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu.[6]
- Per Sant Llobí, la pluja ja és aquí.[6]
- Pluges per sant Joan, lleven vi i no donen pa.[6]
- Pluja per Santa Anna, ja és tardana.[12]
- Quan la candelera plora, l'hivern és fora; quan la candelera riu, l'hivern és viu; tant si plora com si riu, l'hivern és viu.[13]
- Si per Sant Jaume plou, abans de vuit dies pedrega.[3]
- Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara.[3]
- Si plou per Santa Anna, aigua per una setmana.[14]
- (var.) Si plou per Santa Anna, el fruit a l'avellana.[12]
- (var.) Si plou per Santa Anna, plou un mes i una setmana.[12]
Embarbussaments
[modifica | modifica el codi]- (var.) Prou que plou
però plou poc
però per lo poc que plou
plou prou.[16]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- (var.) ¿Què és allò que espanta tant
que tothom en fuig a l'instant?[21]
- Tant si vols com si no vols seguiré la meva via; rabiaràs si vas tot sol; el pagès de mi es refia.[20]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Pàmies; Palou, 2013, p. 76.
- ↑ Pàmies; Palou, 2013, p. 64.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Pàmies; Palou, 2013, p. 17.
- ↑ Pàmies; Palou, 2013, p. 105.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pluja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982, p. 279-612, vol. I.
- ↑ 8,0 8,1 Víctor Pàmies i Riudor. «300 dites i refranys que faran història». Arxivat de l'original el 1568014282. [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «muntanya muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «núvol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 9 gener 2025].
- ↑ Pàmies; Palou, 2013, p. 41.
- ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments. Barcelona: Salvatella, 1993. ISBN 8472107396.
- ↑ 16,0 16,1 Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
- ↑ Salvà, 1983.
- ↑ Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑ 20,0 20,1 Castellví, 1956.
- ↑ Amades, 1982.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).
- Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.