Verd
 Tonalitats del verd | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El verd o vert és un dels colors que es distingeix en l'espectre solar, entre el groc i el blau.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- No hi hà res com el vert, per treure una pena de dintre. El vert, rebaixa, purifica, modifica i rectifica.[1]
El triomf de la carn. Escena VIII, 1912. — Santiago Rusiñol
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Cull ton fruit per Sant Miquel, tant si és madur com si és verd.[2]
- De més verdes en maduren![3]
- Les coses d'aquest món, verdes i madures són.[3]
- Llenya verda fa bon fum, llenya seca, bona llum.[4]
- Més val verd per a l'amo que madur per a un altre.[3]
- No en vull, que són verdes.[3]
- (var.) Quan la guilla no en pot haver, diu que són verdes.[3]
- (var.) La guineu quan no les pot haver diu que són verdes.[5]
- Pa sec i llenya verda aguanten molt la casa.[4]
- Per Sant Simó, cull el nap, tant si és verd com madurat.[2]
- Quan és verda se doblega, i quan és seca, se romp.[3]
- Si pel gener veus terrejar, posa't a cantar, i si veus verdejar, posa't a plorar.[6]
- Vagin les verdes per les madures.[3]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Estar a les verdes i a les madures.[5]
Acceptar la part desagradable o dolenta d'una cosa igual com es frueix de la bona o agradable.
- Dir-li a algú que no té vergonya.
- Que si són verdes, que si són madures.[5]
- Frase que al·ludeix despectivament a coses dites per algú, que es consideren xafarderies o enraonies.
- Quedar-se verd (algú).[5]
- Restar desagradablement sorprès.
- Veure's verd (algú).[5]
- Trobar-se en una situació perillosa, compromesa, enutjosa, difícil, etc.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Rusiñol, 1912, p. 30.
- ↑ 2,0 2,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Verd». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Verd». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 novembre 2016].
- ↑ Amades, 1982, p. 298.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Rusiñol, Santiago. El triomf de la carn (Djvu). Barcelona: Antoni López, 1912 [Consulta: 12 agost 2017].