Viccionari:Pronúncia del finès

NOTES PER A LA PRONUNCIACIÓ DEL FINLANDÈS

• vocals: "aeiouäöy" => /ɑeiouæøy/
• vocals llargues: indicades amb /:/
• consonants simples: "pvtdsjkhmnlr" => /pʋtdsjkhmnlr/
  • (nota "v": aproximant bilabial /ʋ/, entre /b/ i /w/, no és una fricativa /v/)
  • (nota "d": estàndard /d/ alveolar, segons el dialecte pot ser la bategant alveolar /ɾ/ de "cara", històricament era la fricativa /ð/)
  • (nota "s" entre vocals: pot arribar a ser sonoritzada /z/)
  • (nota "h" entre vocals: pot arribar a ser sonoritzada /ɦ/ o murmurada)
  • (nota "n" davant de "k" o "h": nasal velar /ŋ/)
  • (nota "l": estàndard /l/, sol ser velaritzada /ɫ/)
  • (nota "r": sempre vibrant forta com a "carro")
• consonants geminades: indicades amb /:/
• el dígraf "ng" sempre correspon a una nasal velar geminada => /ŋː/
• la possible oclusió glotal final no representada en l'ortografia => /ʔ/
• accent primari inicial de paraula => /ˈ/
• accent secundari amb ritme trocaic com táta-táta etc =>/ˌ/
• existeixen tots els possibles diftongs decreixents segons les regles de l'harmonia vocàlica: ai, au, oi, ou, ui, äi, äy, öi, öy, yi, ei, eu, ey, iu, iy.
• només existeixen aquest tres "diftongs" creixents en síl·laba inicial de rel: ie, uo, yö (però a la pràctica es pronuncien com combinacions de dues vocals)

Lletra	AFI	Exemples	Comentaris
a	ɑ	kaksi
e	e	lelu
i	i	silma	(forma diftongs decreixents [ai ei oi ui yi äi öi])
o	o	poro
u	u	purra	(forma diftongs decreixents [au eu ou])
y	y	yksi	(forma diftongs decreixents [ey äy öy])
ä	æ	käsi
ö	ø	söpö

Lletra	AFI	Exemples	Comentaris
d	d	voida	estàndard /d/, segons el dialecte pot ser l'alveolar /ɾ/ de "cara", històricament era la fricativa /ð/
h	h	hammas	entre vocals pot arribar a ser sonoritzada /ɦ/ o murmurada
j	j	järvi	com a "iogurt"
k	k	kolme
l	l	lelu	sol ser ser velaritzada /ɫ/
m	m	maa
n	n	niin	Nasal velar /ŋ/ davant de "k" o "h". El dígraf "ng" sempre correspon a una nasal velar geminada => /ŋː/.
p	p	paa
r	r	raha	sempre vibrant forta com a "carro"
s	s	sisu	entre vocals pot arribar a ser sonoritzada /z/
t	t	tuo
v	ʋ	varo	entre /b/ i /w/, no és una fricativa /v/