altar

Potser volíeu: Altar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɫˈta/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /aɫˈta/
	valencià /aɫˈtaɾ/, /aɫˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí eclesiàstic altāre, del clàssic altāria ‎(«grades sobre l’ara d’ofrenes»), segle XIV.

Nom

altar m. ‎(plural altars)

1. Taula d'una església sobre la qual se celebra l'eucaristia.
2. Lloc elevat on es feien els sacrificis en les religions primitives.

Sinònims

• [2] ara

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: altaar ^(af)
• Albanès: altar ^(sq) m.
• Alemany: Altar ^(de) m.
• Anglès: altar ^(en)
• Àrab: مَذْبَح‎ ^(ar) m.
• Armeni: սեղան ^(hy) ‎(sekhan)
• Basc: aldare ^(eu)
• Belarús: алта́р ^(be) m. ‎(altar)
• Bengalí: পূজাবেদি ^(bn)
• Bretó: aoter ^(br) f.
• Búlgar: олта́р ^(bg) m. ‎(oltar)
• Castellà: altar ^(es)
• Danès: alter ^(da) n.
• Eslovac: oltár ^(sk) m.
• Eslovè: oltar ^(sl) m.
• Esperanto: altaro ^(eo)
• Estonià: altar ^(et)
• Feroès: altar ^(fo) n.
• Finès: alttari ^(fi)
• Francès: autel ^(fr)
• Friülà: altâr ^(fur) m.
• Gallec: altar ^(gl) m.
• Gal·lès: allor ^(cy) f.
• Georgià: საკურთხეველი ^(ka) ‎(sakurtkhèveli)
• Grec: βωμός ^(el) m. ‎(vomós)
• Grec antic: βωμός ^(grc) m. ‎(bōmós)
• Hebreu: מִזְבֵּ֫חַ‎ ^(he) m.
• Hindi: वेदी ^(hi) f.
• Hongarès: oltár ^(hu)
• Indonesi: altar ^(id)
• Irlandès: altóir ^(ga) f.
• Italià: altare ^(it)
• Japonès: 祭壇 ^(ja)
• Kirguís: алтарь ^(ky) ‎(altar)
• Kurd: text ^(ku)
• Llatí: altare ^(la) n.
• Neerlandès: altaar ^(nl) n.
• Occità: autar ^(oc) m.
• Persa: محراب‎ ^(fa)
• Polonès: ołtarz ^(pl) m.
• Portuguès: altar ^(pt) m.
• Romanès: altar ^(ro) n.
• Rus: алта́рь ^(ru) m. ‎(altar)
• Suec: altare ^(sv) n.
• Tagal: dambana ^(tl)
• Tai: แท่นบูชา ^(th)
• Tàmil: பலிபீடம் ^(ta)
• Turc: sunak ^(tr)
• Txec: oltář ^(cs) m.
• Uzbek: altar ^(uz)
• Vietnamita: bàn thờ ^(vi)
• Xinès: 祭壇 ^(zh) ‎(祭坛, jìtán)

Miscel·lània

• Síl·labes: al·tar (2)
• Anagrames: altra, Artal, talar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

• Etimologia: Nom: Del llatí altāre.
• Etimologia: Verb: De a(s)altar, de asautar, del llatí adaptare.

Nom

altar m. ‎(plural altars)

1. altar

Verb

altar

1. agradar

   «Per què amau alguna dona serà per temps d' un jorn que ja no us alta, e tant serà una part que us desalta que no veureu res d' ella sia bona.» ((Ausiàs March, Poesies))

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	altar
gerundi	altant
participi	altat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	alt	altes	alta	altam	altats	alten
					altau
imperfet	altava	altaves	altava	altàvem	altàvets	altaven
passat simple	altí	altast	altà	altam	altàs	altaren
	alté	altist		altàrem	altàrets
		altares			altàreu
futur	altaré	altaràs	altarà	altarem	altarets	altaran
					altareu
condicional	altaria	altaries	altaria	altaríem	altaríets	altarien
					altaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	alt	alts	alt	altem	altets	alten
					alteu
imperfet	altàs	altasses	altàs	altàssem	altàssets	altassen
	altara	altares	altara	altàrem	altàsseu	altaren
					altàrets
					altàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	alta	alt	altem	altats	alten
	–				altau

Antònims

• desaltar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /alˈtaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí altāre.

Nom

altar m. ‎(plural altares)

1. altar

Miscel·lània

• Síl·labes: al·tar (2)

Romanès

Nom

altar n. ‎(plural altare)

1. altar

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	altar	altarul	(niște)	altare	altarele
Genitiu-datiu	(unui)	altar	altarului	(unor)	altare	altarelor
Vocatiu		altarule, altare			altarelor