men

Potser volíeu: -men, Men

Català

Verb

men

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menar.

Anglès

Nom

men

1. forma plural de man

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: americà: alt /ˈmen/, baix \ˈmeŋ\, austral /ˈmen/
• Rimes: -en

Nom

men m. f. pl.

1. forma plural de man

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Crioll haitià

Nom

men

1. mà

Danès

Conjunció

men

1. però, mes

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada men al Ordbog over det danske Sprog

Noruec (bokmål)

Conjunció

men

1. però

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Suec

• Pronúncia: /mɛn/^ⓘ
• Etimologia: Del suec antic men / män / man, manlleu (com també el danès men, d'on el feroès men) del baix alemany mitjà men / man («però», «només, solament»). És possible que hi hagi hagut contaminació amb el reflex patrimonial del nòrdic antic meðan, és a dir el suec medan / mens («mentre»), cognat del danès medens / mens / men), el noruec medan / mens / med, el feroès meðan i l'islandès meðan.

Conjunció

men

1. però, mes; tanmateix
2. sinó, ans

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada men al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada men al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada men al Svensk ordbok.