Và al contegnud

Tavula de sìmboli matemàtich

De Wikipedia

Modell:Millorar In matemàtica, di símbul hinn ütilizaa de spess ind i fòrmül e i proposiziun. La taula seguent ne reporta una lista. Per ogni símbol a hinn precisaa el nom, la parnúnzia e la branca di matemàtich in la qual el è generalment ütilizaa. Una definiziun informal e di esempi a sigüten.

Símbol Nom Signíficaa Esempi
Parnúnzia
Branca
Implicaziun lògica signífica « si A l'è vera, alura B l'è vera» e, de manera equivalent, « si B l'è falsa, alura A l'è falsa» (si A l'è falsa, se poeu dir nient de B).
Di voeult, se doeuvra in scambi de
l'è vera (però l'è falsa (perchè anca x=-2 l'è una solüziun).
« ímplica » o « si... alura »
Lògica
Equivalenza lògica signífica : « A l'è vera si B l'è vera e A l'è falsa si B l'è falsa ».
« si e dumà si » o « l'è equivalent a »
Lògica
Congiunziun lògica l'è vera quand A e B hinn veri e l'è falsa altrament. , quand n l'è un intreegh natüraal
« e »
Lògica
Desgiunziun lògica l'è vera quand A o B (o tuti dò) hinn veri e falsa quand tuti dò hinn falsi. , quand n l'è un intreegh natüraal
« o »
Lògica
Negaziun lògica l'è vera quand A l'è falsa e falsa quand A l'è vera
« no »
Lògica
Quantificadur üniversal signífica : « P(x) l'è vera per ogni x ».
« Per tucc», « per ogni »
Lògica
Quantificadur esistenzial signífica : « l'esist almanch un x tal che P(x) la sia vera » (5 l'è de fatt la resposta)
«l'esist almanch un ... tal che »
Lògica
Quantificadur d'ünicitaa signífica : « l'esist esattament un x tal che P(x) la sia vera » (5 l'è de fatt la resposta)
«l'esist esattament un ... tal che »
Lògica
uguaglianza??? signífica : « x e y índichen el medésim uget/obget??? matemàtic » 1 + 2 = 6 - 3
« l'è istess »
tuti i branch
desuguaglianza??? signífica : « x e y indichen nò l'istess uget/obget??? matemàtic »
« l'è nò l'istess de » « l'è different de »
tuti i branch

Definiziun signífica : « x l'è definii in tant che un altru nom de y »
signífica : « P l'è definii in tant che lògicament equivalent a Q »
(cosinus hiperbòlic)
(O exclusif)
« l'è definii in tant che »
pocch ütilizaa
Conjunt??? definii analíticament el cata foeura el conjunt??? del qual i element hinn a, b, e c (conjunt??? di inter natürai)
« El conjunt??? di ... »
Teoria di conjunt???


Conjunt??? definii sintéticament ,

el cata foeura el conjunt??? de tucc i x che verífichen P(x).
notaziun equivalent: o

« el conjunt??? de tucc i ... che verifíchen... »
Teoria di conjunt???

Conjunt??? voeud e índichen

el conjunt??? voeud, el conjunt??? che l'ha nò element.

« Conjunt??? voeud »
Teoria di conjunt???

Apartenenza (o nò) a un conjunt??? signífica : « a l'è un element del conjunt??? S »
signífica : « a l'è nò un element de S »

« aparten a », « l'è un element de », « l'è in ».
« aparten nò a », « l'è nò un element de », « l'è nò in»
Teoria di conjunt???

Subconjunt??? signífica : « ogni element de A l'è anca un

element de B »
l'ha generalment l'istess significaa che . Per indicar l'inclusiun stregia se doeuvra di voeult el símbol .


« l'è un subconjunt??? (una part) de ... », « l'è contenuu en... »
Teoria di conjunt???
Subconjunt??? stregg, part stregia signífica e (o e quand representa l'inclusiun in sens ampi).
« l'è un subconjunt??? stregg de ... », « l'è stregiament inclos in... »
Teoria di conjunt???
Üniun índica el conjunt??? che conten tucc i element de A e de B e dumà chi-lí.
« Üniun de ... e de ... », « ... üniun ... »
Teoria di conjunt???
Intersecziun índica el conjunt??? di element che apartègnen sia a A sia a B, i.e. i element che i conjunt??? A e B han in cumün.
« Intersecziun de ... e de ... »
Teoria di conjunt???
Diferenza índica el conjunt??? de tucc i element de A che apartègnen nò a B
« differenza de ... e ... », « ... manch ... »
Teoria di conjunt???


Funziun aplicaziun; f(x) índica l'imàgin de l'element x a travers de la funziun f
Si f l'è definida mediant , alura f(3) = 32 = 9
(8/4)/2 = 2/2 = 1, però 8/(4/2) = 8/2 = 4
« de »
tuti i branch
Funziun signífica che la funziun va de X in Y, o che ha per conjunt??? de definiziun X e per conjunt??? d'ariv Y, o ha domini X e codomini Y. Cunsideremm la funziun definida mediant
« de ... a », « de ... in », « de ... sora ... »
tuti i branch
Funziun signífica che la variàbil x ha per imàgin In scambi de scriv che f l'è definida a travers de f(x) = x2, pudem scriv anca
« a l'è mandaa sora », « a l'ha per imàgin»
tuti i branch
Conjunt??? di inter natürai representa
« N »
Númer
Conjunt??? di inter relativ representa
« Z »
Númer
Conjunt??? di númer razionai representa
« Q »
Númer
Conjunt??? di númer real representa el conjunt??? di límit di sequenz de Cauchy de
(i l'è el númer cumpless??? tal che )
« R »
Númer
Conjunt??? di númer compless representa
« C »
Númer

Relaziun d'òrdin signífica che x l'è stregiament minor de y.
signífica che x l'è stregiament superior a y.
« l'è stregiament inferiur a », « l'è stregiament superiur a »
Relaziun d'òrdin

Relaziun d'òrdin signífica che x l'è inferiur o istess a y.
signífica che x l'è magiur o istess a y.
« l'è inferiur a», « l'è inferiur o istess a »; « l'è superiur a », « l'è superiur o istess a »
Relaziun d'òrdin
Adiziun 4 + 6 = 10 signífica che si quatru l'è afegit??? a ses, alura la soma o el resültat l'è istess che des. 43 + 65 = 108
2 + 7 = 9
« e »
Aritmética
Subtracziun 9 - 4 = 5 signífica che si quatru l'è sostregut??? de noeuv, alura el resültaa l'è istess che 5. El segn manch el poeu anca vess metuu immédiatament a la sinistra d'un númer per rénd-ul negativ. Per esempi, 5 + (-3) = 2 signífica che si cinch e el númer negativ manch trii hinn-a-staa afegits???, alura el resültaa l'è istess che duu. 36—5= 31
« menys »
Aritmética
o Mültiplicaziun 3 × 2 = 6 signífica che si trii l'è mültiplicaa per duu, alura el resültaa l'è istess che ses. 23 × 11 = 253
« per »
Aritmética
o Divisiun 9 : 4 = 2 signífica che noeuv dividuu per quatru l'è istess che duu. 101: 4 = 25
« dividuu per »
Aritmética
fracziun representa la fracziun noeuv quart. / el poeu vess anca ütilizaa per representar la divisiun.
« sora »
Aritmética Númer
Aprossimaziun a manch de 10-2 signífica che un valur aprossimaa de e a manch de 10-2 l'è 2,718. a manch de 10-7 .
« aprossimadament l'istess che »
Númer real
Radis quadrada representa el númer real positiv el quadraa del qual l'è istess che x.
« Radis quadrada de ... »
Númer
Infinit e hinn di element de la recta real cumpletada. aparis ind i càlcül di límit. l'è un punt afegit??? al plan compless per rend-ul isomorf a una sfera (sfera de Riemann)
« Infinit »
Númer
p p l'è la rasun tra la mesüra de la circumferenza d'un cercle??? e el sò diàmetru. l'è l'àrea d'un disc de radi r
« Pi »
Geometria euclidea
l'è la norma de l'element x.
« Norma de... »
Algebra linear Anàlisi funzional
Valur absoluu o mòdul d'un númer compless o cardinalitaa d'un conjunt??? índica el valur absoluu de x (o el mòdul de x).
índica la cardinalitaa del conjunt??? A e representa, quand A l'è finit, el númer di element de A.
« Valur absoluu » o « mòdul d'un númer compless » o « cardinalitaa d'un conjunt???  »
Númer o Teoria di conjunt???
Soma (matemàtica) signífica « soma di ak per k de 1 a n », e representa a1 + a2 + ... + an

« Soma de ... per a ... de ... a ... »
aritmética
Producte??? signífica « producte de ak per k de 1 a n », e representa : a1·a2·...·an
« Producte de .. per a .. de .. a .. »
aritmética
Factorial signífica el producte
« El factorial de n»
combinatòrica
Derivada signífica « Derivada de f in x», e representa la inclinaziun de la tangent al gràfich de f in (x,f(x)). Si , alura
« Derivada de ... in ...»
Anàlisi
Derivada parzial Amb signífica la derivada de f per respett a xe», cont i altri variabíl tegnudi constanti. Si , alura
« Derivada de ... in ...»
Anàlisi
Frontera Con se cata foeura la frontera del conjunt??? A. Si , alura
« Frontera de ... »
Anàlisi Topologia


Integral signífica « Integral de a a b de f de x dx », e representa l'àrea del domini delimitaa del gràfich de f, l'ass di absciss e i rect d'equaziun x = a e x = b
signífica « integral de f de x dx, e representa una primitiva de f

« Integral (de .. a ..) de .. d-.. »
Anàlisi
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy