Vejatz lo contengut

Santiago (Cap Verd)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Mapa de l'illa de Santiago (Cap Verd)
Vista de Ribeira de São Domingos, de Água de Gato, a Santiago

Santiago, l'illa mai granda de Cap Verd, aparten al grop de las Sotavento. S'espandís sus près de 75 km del nòrd cap al sud e de 35 km d'èst cap a oèste. Es distanta de près de 50 km em linha drecha de l'Illa del Fogo, a l'oèst, e 25 km de l'Illa do Mai, a l'èst. Administrativament, es divisida em 6 concelhs. La vila da Praia es a l'encòp la mai poblada e la capitala del país. L'illa de Santiago e Praia coneguèron un grand desvolopament dempuèi l'endependéncia en 1975, que la populacion foguèt multiplicada per detz. Un dels fogals mai ancian es São Domingos, dins la val del meteis nom, a l'interior de l'illa.

L'illa dispausa dempuèi novembre de 2005 d'un aeropòrt, amb una pista de 2 100 m de long sus 45 m de larg, altitud de 70 m MSL (Mean Sea Level, nivèl mejan del mar), còde internacional "RAI". Situat sonqu'a 3 km del centro de la vila, l'aeropòrt recep de vols internacionals venent d'Euròpa (Lisbona, París, Amsterdam, Munic), de Sudamerica (Fortaleza, Brasil), de Nordarica (Boston) e d'African, en mai dels vols domestics.

Ribeira Grande de Santiago, abans nomenada Cidade Velha, a 15 km a l'oèst da Praia, sus la còsta, èra la primièra capitala de Cap Verd.

A près de 50 km al nòrd de Praia i a la vila d'Assomada amb lo seu mercat reputat e o lo Musèu de Tabanka. Al nòrd de l'illa, a 75 km de Praia, i a vila de Tarrafal, amb una plaja de sables clars e palmièrs e d'estructuras d'accuèlh toristic. Dins aquela municipalitat se troba l'ancian Camp de Tarrafal tengut pel Govèrn portugués de l'Estado Novo gerit pel Decrèt-Lei n.º 26 539, del 23 d'Abril de 1936.

Una varianta del creòl capverdian parlat a Santiago se nomena popularament badiu, tèrme tanben utilizat per designar lo natiu d'aquela illa.

Aeropòrt Internacional de Praia
Plaça Domingos Ramos, Praia
Plan da Gamboa, Praia
Mont de lagueta
Interior sud de Santiago


Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy