Autoritat
L'autoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures. En un altre sentit, al·ludeix a expert en una determinada matèria o prestigi (auctoritas). La potestas es té pel càrrec o situació, l'auctoritas es guanya.[1]
El concepte d'autoritat en política va lligat al de poder i dominació; la societat cedeix part de la seva sobirania als governants (és el que Jean-Jacques Rousseau anomena «contracte social»). Max Weber va distingir tres tipus d'autoritat: la tradicional que s'accepta per hàbit, per exemple a la monarquia, un càrrec hereditari; la carismàtica en què un grup segueix «lliurement» un líder en creer en els seus poders excepcionalsi finalment l'autoritat legal-racional basada en el concepte de legitimitat, sancionada per una llei.[2]
L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per l'obediència estricta a l'autoritat.
Etimologia
[modifica]El mot autoritat prové del llatí auctoritas, que al seu torn prové del verb augēre, amb un llarg ventall de significats: 'fer créixer, augmentar, eixamplar, consolidar, proveir, vendre'.[3] El Diccionari de la llengua catalana (DIEC) dona com a significat d'autoritat diverses accepcions: l'atribució i exercici del dret o poder de manar, de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les observar; la persona amb prestigi en la seva especialitat i al dret la persona o entitat amb potestat imperativa.[4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Autoritat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Weber, Max. «§ 2. Drei reine Typen legitimer Herrschaft». A: Wirtschaft und Gesellschaft: Grundriss der verstehenden Soziologie (en alemany). en línia, 1922.
- ↑ Seva i Llinares, Antoni. «auctor, auctoritas, augeo». A: Diccionari Llatí-Català. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 168-169, 173. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ «autoritat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.