Canvi social
El canvi social és el conjunt de transformacions d'una societat (de l'estructura social, la cultura o l'organització social) a través del temps.
Per alguns autors, canvi social és també sinònim de canvi històric, ja que representa tot procés o desenvolupament que fa canviar històricament una estructura al món per mitjà de la praxi o activitat humana.[1]
A la resta d'animals, els canvis sociològics més significatius acostumen a ser fruit de modificacions a l'ADN. Als homo sàpiens, però, s'han produït reformes dràstiques a les estructures socials en períodes relativament curts sense canvis biològics. L'explicació d'aquesta singularitat és que les persones formen jerarquies basades en les seves creences. Quan sorgeix una nova que convenç, el sistema social es transforma. Un exemple seria la Revolució Francesa, que va escampar les idees de llibertat i igualtat gràcies a les quals molts països es van aixecar per a unificar-se, independitzar-se o democratitzar-se, canviant el seu funcionament sense cap alteració al genoma.[2]
Actualment, nombrosos col·lectius aspiren a un canvi social, incloent la docència, la comunicació de masses, l'enginyeria, el disseny i molts altres. S'entén sempre que el canvi és a millor i que és fet per les mateixes persones que conformen la societat. És a dir, avui es tracta de processos voluntaris, participatius i democràtics. No falten autors que posen més èmfasi al fet que sigui promogut i dirigit per les persones implicades, afectades o simplement formant part del grup social que volen transformar, més que al canvi en ell mateix.[3][4]
Per exemple, es pot parlar de la comunicació pel canvi social com d'un diàleg en el que elles decideixen qui són, què volen i què han de fer i com per a millorar la seva vida. En altres paraules, un canvi social és un canvi en la vida d'un grup social segons els paràmetres decidits pel mateix grup, sense oblidar, sino, al contrari, millorar especialment, a les persones més marginades. També és avui cada vegada més habitual que el canvi social inclogui les relacions entre persones i les d'aquestes amb l'entorn, cercant un canvi sostenible amb la societat i el medi ambient.[3][4]
Conceptes sociològics del canvi social
[modifica]La societat com a sistema
[modifica]La societat es pot definir com un sistema complex d'estructures interrelacionades en diferents nivells[5]. Així, a nivell macro, es trobaria la societat global, entesa com tota la humanitat. Al nivell mig, es troben els estats-nació i les aliances regionals (militars o polítiques) i, a nivell micro, els sistemes sociald més petits: les comunitats locals, les associacions, les empreses, les famílies o els grups d’amistats[6].
En aquest sentit, el canvi social s’entén com qualsevol transformació dins d’un sistema social[6]. És a dir: la diferència entre els diversos “estats” del sistema al llarg del temps. La interacció entre les diferents parts del sistema social determinen les característiques del sistema (cooperació o conflicte, prosperitat o crisis, etc.). A partir de la idea de “sistema”, poden definir-se els següents tipus canvis[6]:
- Canvis de composició (per exemple: fenòmens migratoris, despoblació de territoris o reclutament d’individus en un grup)
- Canvis d’estructura (per exemple: aparició de desigualtats, establiment d'estructures cooperatives o competitives, o la consolidació del determinats poders)
- Canvi de funcions (per exemple: especialització, diferenciació del treball, canvis en el rol educatiu de les famílies o les esglésies)
- Canvi de límits (per exemple: annexió o independència de de territoris, fusions d’empreses, relaxació dels criteris d’admissió en un grup)
- Canvis de relacions (per exemple: l’ascendència d’un determinat règim polític o les modificacions en les relacions econòmiques)
- Canvis de l’entorn (per exemple: deteriorament ecològic, pandèmies, desastres naturals)
Canvi i procés social
[modifica]La sociologia moderna s'ha anat allunyant dels models sistèmics, donant més preponderància a la idea de "procés" que a la de "canvi d'estat"[6]. El concepte de procés social entén la societat com un corrent continu de successos, de canvis interrelacionats, que es donen en diferents indrets a través del temps (modificacions, transformacions, alteracions, evolucions[7]). Així, s'accepta que una societat existeix en la mesura que s'esdevinguin coses; és a dir, es produexin canvis.
El processos formen part del canvi social, i poden ser progressius o regressius, en funció del punt final del procés.[6]
- Procés progressiu. Si el final del procés és evaluat favorablement. Per exemple, la eliminació d'un virus després d'una pandèmia o l'increment de l'esperança de vida en una societat.
- Procés regressiu. Si el final del procés s'aparta d'allò previst o desitjat. Per exemple, la contaminació, la destrucció ecològica o l'emergència d'un conflicte bèl·lic.
Bibliografia
[modifica]- Manuel García Ferrando, Globalització i xoc de civilitzacions, Universitat de València, 2004. ISBN 9788437060125 (català)
- Josep González-Agàpito, Una societat en crisi?, Institut d'Estudis Catalans, 2008. ISBN 9788497662208 (català)
- Xavier Ferré i Trill, Pensament positivista a Catalunya, Cossetània Edicions, 2007. ISBN 9788497913102 (català)
Referències
[modifica]- ↑ Marc Baldó Lacomba, Introducció a la història, edicions Universitat de València, 2011. ISBN 9788437085913 (català)
- ↑ Harari, Yuval N. Sapiens : a brief history of humankind, 2015. ISBN 978-0-09-959008-8.
- ↑ 3,0 3,1 Lluís Costa i Fernández, Mònica Puntí Brun, Comunicació pel canvi social, edicions Universitat de Girona, 2014. ISBN 9788499842363 (català)
- ↑ 4,0 4,1 David Tàbara, Acció ambiental, editorial Graó, 1999. ISBN 9788489754416 (català)
- ↑ Ritzer, George. Teoria Sociológica Clásica (en castellà). McGraw-Hill, 2012. ISBN 978-607-15-0651-1.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Sztompka, Piotr. Sociología del cambio social (en castellà). Alianza Editorial, S.A.. ISBN 978-84-206-8153-5.
- ↑ Sorokin, Pitirim. Social and Cultural Dynamics (en anglès). Nova York: American Book Company, 1937.
