Disfàgia
| Tipus | malaltia de l'esòfag, pharyngeal diseases (en)  i símptoma de la gola  |
|---|---|
| Especialitat | logopèdia i foniatria |
| Classificació | |
| CIM-11 | MD93 |
| CIM-10 | R13 |
| CIM-9 | 438.82, 787.2 |
| CIAP | D21 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 17942 |
| MedlinePlus | 003115 |
| eMedicine | 2212409 |
| Patient UK | dysphagia |
| MeSH | D003680 |
| UMLS CUI | C0392678 |
La disfàgia és el terme mèdic per al símptoma de l'alteració en la deglució. És altament prevalent i pot ocasionar complicacions greus com la desnutrició i la pneumònia per aspiració. Tot i classificar-se en "símptomes i signes" a la CIM-10, el terme s'utilitza de vegades com una malaltia per dret propi.[1]
Es deriva de l'arrel grega dis- que significa 'dificultat' o 'disfunció', i -fàgia que significa 'menjar'. És una sensació que indica la dificultat en el pas de sòlids o líquids des de la boca a l'estómac. La disfàgia es distingeix d'altres símptomes com l'odinofàgia (que es defineix com dolor en empassar) i la sensació d'un nus a la gola. La disfàgia psicògena es coneix com a fagofòbia.
Tipus
[modifica]La disfàgia és classificada en dos tipus principals:
- La disfàgia orofaríngia. Els pacients tenen problemes per transferir aliments de la boca a la faringe i a l'esòfag, en iniciar el procés de deglució involuntària.[2] La disfàgia es localitza a nivell orofaringi o esofàgic.[3] Suposa aproximadament el 80% dels diagnòstic de disfàgia. Comprèn alteracions de la deglució d'origen en la cavitat oral, faringe, laringe o de l'esfínter esofàgic superior. Presenten més risc de patir disfàgia orofaríngia: les persones d'edat avançada, els pacients amb malalties neurològiques o neurodegeneratives i els pacients amb malalties de cap i coll.[4]
- La disfàgia esofàgica. La dificultat per la deglució comença alguns segons després d'iniciar la ingesta i suposa una sensació d'ennuegament o impossibilitat pel pas del bol alimentari situat a la regió retroesternal (darrere l'estèrnum) o a nivell de l'articulació esternoclavicular (articulació entre l'estèrnum i la clavícula).[5]
La disfàgia funcional es defineix en alguns pacients que no tenen una causa orgànica per a la disfàgia.
Causes
[modifica]Disfàgia orofaríngia
[modifica]- Accident vascular cerebral
- Esclerosi múltiple
- Miastènia gravis
- Malaltia de Parkinson i parkinsonisme
- Esclerosi lateral amiotròfica
- Paràlisi de Bell
- Paràlisi bulbar i paràlisi pseudobulbar
- Xerostomia
- Radiació
- Neoplàsies malignes del coll
- Neurotoxines (per exemple, verí de serp)
- Faringitis, etc.
Disfàgia esofàgica
[modifica]Les causes de la qual poden dividir-se en causes funcionals i mecàniques.
- Entre les funcionals, es troben:
- Acalàsia
- Miastènia gravis
- Paràlisi bulbar o pseudobulbar
- Entre les mecàniques, trobem:
- Esofagitis pèptica
- Càncer d'esòfag o Càncer de càrdies
- Compressió externa de l'esòfag, com ara l'obstrucció dels ganglis limfàtics i dilatació auricular esquerra en l'estenosi mitral
- Candidosi esofàgica
- Bossa faríngia (diverticle de Zenker)
- Leiomioma esofàgic
- Esclerodèrmia sistèmica
La disfàgia esofàgica és gairebé sempre causada per patologies en zones de l'esòfag o adjacents, tot i que de vegades la lesió pot localitzar-se a la faringe o l'estómac. En moltes de les condicions patològiques que causen disfàgia, la llum va reduint-se progressivament i es torna indistensible. En una etapa primerenca de la malaltia, només els sòlids fibrosos (durs i poc lubricats) causen dificultats, però més tard el problema es pot estendre a tots els sòlids i fins i tot als líquids.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Disfàgia a Optimot .
- ↑ Lembo,, Anthony J. «Oropharyngeal dysphagia: Clinical features, diagnosis, and management». UpToDate. Nicholas J Talley, Daniel G Deschler,. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Velasco M, Arreola V, Clavé P, Puiggrós C «Abordaje clínico de la difagia orofaríngea: diagnóstico y tratamiento.». Nutrición clínica en Medicina, I, 3, 2007, pàg. 174-202 [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Wirth R, Dziewas R, Beck AM, Clavé P, Hamdy S, Heppner HJ, Langmore S, Leischker AH, Martino R, Pluschinski P, Rösler A, Shaker R, Warnecke T, Sieber CC, Volkert D «Oropharyngeal dysphagia in older persons – from pathophysiology to adequate intervention: a review and summary of an international expert meeting». Clinical Interventions in Aging, 11, 2016, pàg. 189–208. DOI: 10.2147/CIA.S97481. PMID: 26966356 [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Triggs Joseph, Pandolfino John «Recent advances in dysphagia management». F1000Res., 8, 2019. DOI: 10.12688/f1000research.18900.1. PMID: 31508201 [Consulta: 24 maig 2020].
Enllaços externs
[modifica]- «Disfàgia». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.