Iquito
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 35 |
| Autòcton de | Departament de Loreto |
| Estat | Perú |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües saparo-yawan llengües zaparoanes | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | iqu |
| Glottolog | iqui1243 |
| Ethnologue | iqu |
| UNESCO | 727 |
| IETF | iqu |
| Endangered languages | 2026 |
L'iquito és una llengua que pertany a la família zaparoana. Se'n diu també iquita, ikito, amacacore o hamacore (denominació en shimigae), quiturano o quiturra (nom donat pels yameo i altres ètnies veïnes del sud). Es troba en veritable perill d'extinció. Els ikitus solen denominar-se a si mateixos paratacay.[1]
Distribució geogràfica
[modifica]Districte d'Alt Nanay, província de Maynas, regió de Loreto, el Perú. Els iquitos viuen en les capçaleres del riu Nanay i en la conca del riu Pintoyacu, i se situen principalment en tres llogarets: San Antonio de Pintoyacu (al nord-oest de la ciutat d'Iquitos), Atalaya (aigües amunt de San Antonio), i Saboya.
El territori dels iquito limita a l'est amb el dels yagua (família lingüística peba-yagua), i al sud-oest amb els cocama (família tupí-guaraní). En el passat, els seus veïns del sud-est eren els avui extints yameo (família peba-yagua) i al nord-oest els semigaes, de la mateixa família záparo.
Nombre de parlants
[modifica]Cap a mitjan segle xvii, l'ètnia iquito era nombrosa. Una gran quantitat vivia on avui se situa la ciutat d'Iquitos. Cap a 1925,[2] el total aproximat de la població era d'unes 1000 persones, en la seva majoria monolingües. Per a començaments de la dècada de 1960 quedaven a penes uns 100 parlants, a la vora de l'extinció i l'aculturació en la societat hispanoparlant. En els anys 1980 van morir els últims monolingües. Els nens entenien iquito, però no el parlaven; els adults eren bilingües amb el castellà, i els ancians entenien castellà, però només parlaven iquito. Al començament del segle XXI, l'ètnia iquito es redueix probablement a unes 350 persones.[3] D'elles, entre 22 i 26 tenen perfecte coneixement de la llengua, unes 15 a 20 més són semiparlants i tal vegada un altre punt són parlants passius.[4][5]
Els iquito van morir de verola, tuberculosi, pneumònia. La bonança econòmica denominada boom o febre del cautxú i el sistema de latifundis agraris van tenir efectes devastadors en una població de caçadors, pescadors i recol·lectors amb activitat agrícola de subsistència.
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | ɨ | u |
| Oberta | a |
Consonants
[modifica]| Bilabial | Dental / Alveolar |
Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | [p] | [t] | [k] | ||
| Fricativa | [s] | [h] | |||
| Nasal | [m] | [n] | |||
| Aproximant | [w] | [j] | |||
| Vibrant | [r] |
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Beier, Christine y Lev Michael. La condición actual del idioma indígena iquito y las claves factores afectando al proyecto de su recuperación. Austin, TX: Cabeceras Aid Project, 2002.
- Chaumeil, Jean-Pierre. La légende d'Iquitos (versión iquito). Bulletin de l'Institut Français d'Études Andines 21/1: 311-325, 1992.
- Fabre, Alain. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Tampere: Tamperen Teknillinen Ylliopisto, 2005 (en elaboración -- versión en línea en https://web.archive.org/web/20110720194704/http://butler.cc.tut.fi/~fabre/BookInternetVersio/)
- Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International, 2005. Versión en línea: http://www.ethnologue.com/.
- Solís Fonseca, Gustavo. «Perú: multilingüismo y extinción de lenguas». América Indígena 47/4. México: 1987.
- Tessmann, Günter. Die Indianer Nordost-Perus. Hamburg: 1930.
- Waterhouse, Viola G., (ed.). Studies in Peruvian Indian languages 1. Summer Institute of Linguistics Publications in Linguistics and Related Fields, 9. Norman: Summer Institute of Linguistics of the University of Oklahoma, 1963.
- Wise, Mary Ruth. «Small language families and isolates in Peru». En: R.M.W. Dixon & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.), The Amazonian languages: 307-340. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
Enllaços externs
[modifica]| Varietats castellanes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
