Quítxua Yaru
Yaru rimay  | |
|---|---|
| Tipus | llengua |
| Ús | |
| Parlants nadius | 90.000 (1993 ) |
| Autòcton de | Departament de Huánuco, Junín, Regió de Pasco i Regió de Lima |
| Estat | Perú |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua Quítxua I | |
| Codis | |
| Glottolog | yaru1256 |
| Endangered languages | 5315 |
El quítxua yaru és un grup de varietats lingüístiques del quítxua en el centre del el Perú, parlat a les províncies pasquenyes de Pasco i Daniel Alcides Carrión, les juninenques de Junín, Yauli i Tarma, la conca alta del riu Huaura al departament de Lima i de la província d'Ambo, al departament de Huánuco
La varietat yaru més ben descrita és el quítxua de Tarma, per Willem F. H. Adelaar al seu treball de 1977 titulat Quechua de Tarma: Gramática, textos, diccionario.[1]
En el gramatical, es tracta d'un espai bastant homogeni. Entre les principals diferències fonètiques i fonèmiques, l'altiplà i el nord juninenc conserven l'africada postalveolar [t͡ʃ], mentre que en Chaupihuaranga i l'Alt Huaura s'ha avançat a la alveolar [t͡s] o fins i tot s'ha desafricat.
Referències
[modifica]- ↑ Adelaar, Willem F. H.. Tarma Quechua: Grammar, texts, dictionary. Amsterdam: Peter de Ridder, 1977, p. 20.
Bibliografia
[modifica]- Adelaar, Willem. The Languages of the Andes. With the collaboration of P.C. Muysken. Cambridge language survey. Cambridge University Press, 2007, ISBN 978-0-521-36831-5
| Quítxua I |
|  | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Quítxua II |
| ||||||
| Varietats castellanes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
