Vés al contingut

Jésus de Montréal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaJésus de Montréal
Fitxa
DireccióDenys Arcand Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Lothaire Bluteau
Robert Lepage
Roy Dupuis
Boris Bergman
Catherine Wilkening
Claude Léveillée
Gilles Pelletier
Jean Marchand
Johanne-Marie Tremblay
Judith Magre
Marie-Christine Barrault
Rémy Girard
Yves Jacques
Paul Tana
Ron Lea
Pauline Martin
Marcel Sabourin
Paule Baillargeon
Cédric Noël
Véronique Le Flaguais
Jean-Louis Millette
Monique Miller
Christine Ann Atallah
Valérie Gagné
Gaston Lepage
Marc Messier
Claude Blanchard
Denys Arcand
Andrée Lachapelle
Denis Bouchard
Tom Rack
Barbara Arsenault (en) Tradueix
Nancy Arsenault (en) Tradueix
Sylvie Drapeau
Lisette Guertin
Bob Della Serra (en) Tradueix
Anna-Maria Giannotti
Dominique Quesnel
Gisèle Trépanier Modifica el valor a Wikidata
ProduccióRoger Frappier i Pierre Gendron Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióDenys Arcand Modifica el valor a Wikidata
GuióDenys Arcand Modifica el valor a Wikidata
MúsicaYves Laferrière, Jean-Marie Benoît i François Dompierre Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGuy Dufaux Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeIsabelle Dedieu Modifica el valor a Wikidata
VestuariLouise Jobin Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMax Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCineplex Odeon Films (en) Tradueix i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCanadà i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena15 maig 1989 Modifica el valor a Wikidata
Durada119 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMontreal Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMontreal Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
IMDB: tt0097635 FilmAffinity: 369728 Allocine: 4746 Rottentomatoes: m/jesus_of_montreal Letterboxd: jesus-of-montreal Mojo: jesusofmontreal Allmovie: v26101 TCM: 79746 TV.com: movies/jesus-of-montreal TMDB.org: 4486 Modifica el valor a Wikidata

Jésus de Montréal és una pel·lícula dramàtica francocanadenca de 1989 escrita i dirigida per Denys Arcand i protagonitzada per Lothaire Bluteau, Catherine Wilkening i Johanne-Marie Tremblay. La pel·lícula explica la història d'un grup d'actors de Mont-real que representen una obra de la Passió en una església del Quebec (la pel·lícula utilitza els terrenys de l'oratori de Saint Joseph al Mont Royal), combinant creences religioses amb teories poc convencionals sobre un Jesús històric. A mesura que l'església es torna contra l'actor principal i autor de l'obra, la seva vida reflecteix cada cop més la història de Jesús, i la pel·lícula adapta nombroses històries del Nou Testament.

La pel·lícula va ser aclamada per la crítica i va guanyar nombrosos premis, com ara el premi Genie a la millor pel·lícula i el premi del jurat al Festival de Cannes de 1989. La pel·lícula també va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera. Els crítics del Festival Internacional de Cinema de Toronto han considerat la pel·lícula com una de les 10 millors pel·lícules canadenques de tots els temps.

Argument

[modifica]

A Mont-real, un actor desconegut anomenat Daniel és contractat per un lloc de pelegrinatge catòlic romà ("le sanctuaire") per presentar una obra de teatre de la Passió als seus jardins. El mossèn, el pare Leclerc, li demana que "modernitzi" l'obra clàssica que ha estat utilitzant l'església, que considera esterotipada. Malgrat treballar amb material que altres consideren tòpic, Daniel s'inspira i porta a terme una investigació acadèmica intensiva, consultant arqueologia per comprovar la historicitat de Jesús i aprofitant la suposada informació sobre Jesús al Talmud, utilitzant el nom del Talmud Yeshua Ben Pantera per a Jesús, a qui ell encarna. També inclou arguments que el pare biològic de Jesús era un soldat romà que va abandonar Palestina poc després d'haver deixat embarassada a Maria soltera. Reuneix el seu repartiment, trobat amb orígens insignificants i de mala reputació, i s'instal·la amb dues d'elles, la Constance i la Mireille.

Quan es representa l'obra, rep excel·lents ressenyes de la crítica, però el pare Leclerc la considera poc convencional i controvertida, i allunya amb ira de Daniel. La vida d'en Daniel es complica encara més quan assisteix a una de les audicions de la Mireille. Se li diu a la Mireille que es tregui la part superior, provocant un esclat de Daniel en el qual danya llums i càmeres, la qual cosa fa que s'enfronti a càrrecs criminals. Quan les autoritats superiors de l'Església Catòlica Romana s'oposen fermament a la seva interpretació bíblica i la seguretat atura per la força una actuació, el públic i els actors s'oposen i ell resulta ferit en un accident posterior.

Daniel és traslladat primer en ambulància a un hospital catòlic on se'l desatén. Se'n va i s'ensorra a una plataforma del metro de Mont-real. La mateixa ambulància el porta a l'Hospital General Jueu. Malgrat els esforços immediats, hàbils i enèrgics dels metges i les infermeres, es declara mort cerebral. El seu metge demana el consentiment dels seus amics, ja que no té familiars coneguts, per agafar els seus òrgans per donar-los. El seu metge afirma que l'haurien pogut salvar si se'l haguessin portat mitja hora abans. Després de la seva mort, els seus ulls i el cor s'utilitzen per restaurar la salut d'altres pacients.

Arran de la seva mort, els amics de Daniel creen una companyia de teatre per continuar la seva feina.

Repartiment

[modifica]
Actor Personatge Anàleg bíblic
Lothaire Bluteau Daniel Jesús[1]
Catherine Wilkening Mireille Maria Magdalena[2]
Johanne-Marie Tremblay Constança Maria, mare de Jesús[3]
Rémy Girard Martín Sant Pere[4]
Robert Lepage René Apòstol[5]
Gilles Pelletier Pare Leclerc Judes Iscariot (possible)[6]
Roy Dupuis Marcel Brochu N/A
Yves Jacques Ricard Cardenal Satanàs[7]
Cédric Noël Pascal Berger Joan Baptista[8]
Denys Arcand El jutge Ponç Pilat[9]

Al·legoria

[modifica]
Crist conduint els cambiadors del temple per El Greco, una escena bíblica representada en el simbolisme de Jésus de Montréal .

Els autors han escrit que Jésús de Montréal té «nombrosos paral·lelismes» amb el Nou Testament,[10] i «és tan carregat de tota mena d'allusions fascinants» entre el Quebec modern i els Evangelis.[11] Daniel és conegut principalment pel públic per "oïda", i es diu que va viatjar a l'Índia i el Tibet, reflectint "llegendes extrabíbliques" sobre Jesús.[12] La història comença quan Daniel es converteix en mestre per als seus actors, com ho va ser Jesús amb els seus deixebles.[11] Un altre actor anomenat Pascal Berger, interpretat per Cédric Noël, lloa Daniel mentre Joan Baptista saluda Jesús.[8] Pascal "perd el cap" quan un anunciant utilitza la seva foto per vendre perfum, tal com va ser decapitat Joan Baptista.[13]

L'esclat de Daniel a l'escena de l'audició evoca l'expulsió dels mercaders del temple.[14][15] En el cas penal posterior, Daniel té un jutge semblant a Ponç Pilat interpretat per Arcand,[9] i coneix un advocat interpretat per Yves Jacques que, mirant la ciutat des d'un gratacel, ofereix a Daniel beneficis i fama, dient-li "La ciutat és teva", que és una referència a la temptació de Crist.[7][16] Després d'haver estat ferit, Daniel és portat a l'Hospital General Jueu. Arcand va dir que es tracta d'un paral·lelisme deliberat amb que Jesús era un jueu "rebutjat pel seu propi poble", però Arcand va descriure l'hospital com a eficient i millor organitzat que altres hospitals de Mont-real perquè sentia que això era precís.[17] L'estudiós Jeremy Cohen va vincular la declaració del metge jueu "el vam perdre" a la idea del deicidi jueu.[18] Al final, els òrgans de Daniel són donats als pacients, equivalent a la Resurrecció de Jesús.[19] Els "deixebles" de Daniel també continuen el seu treball després de la seva mort,[15] dirigits per Martin, interpretat per Rémy Girard, que és un anàleg de Sant Pere.[4]

Producció

[modifica]

Desenvolupament

[modifica]
El director Denys Arcand va concebre la història per a Jésus de Montréal després de conèixer un actor que interpretava a Jesús i va escriure el guió.

La idea de la pel·lícula va sorgir al director Denys Arcand després que un actor demanés disculpes per aparèixer amb barba en una audició en un conservatori de Montreal, dient "Ho sento, sóc Jesús".[20] L'actor va explicar que va tenir el paper de Jesús en una obra de la passió a l'Oratori de Sant Josep. Arcand va anar a veure l'obra i recorda: "Vaig veure actors en una producció mediocre que va rebre els aplaudiments a crits dels turistes. Vaig decidir que havia de fer una pel·lícula."[21] L'actor també va parlar amb Arcand de les dificultats que ell i els seus amics tenien en la professió d'actor, fent papers indesitjables en anuncis de televisió i pel·lícules pornogràfiques.[22]

Com a catòlic no practicant i autoproclamat ateu, Arcand no es va imaginar Jésus de Montréal com una pel·lícula religiosa, i va afegir: "A la meva pel·lícula, la història de la Passió és una metàfora d'un artista i les seves lluites i temptacions".[23] Va passar un any el 1987 escrivint el guió.[20] La pel·lícula es va fer amb un pressupost de 4,2 milions de dòlars,[23] amb Arcand dient que va rebre un "xec en blanc" després del seu èxit amb Le Déclin de l'empire américain (1986).[20] Aquest pressupost era inusualment gran per a una pel·lícula del Quebec.[24]

Càsting

[modifica]

Arcand va veure l'actriu Johanne-Marie Tremblay a À corps perdu (1988) i la va escollir com a Constance, una de les actrius de Daniel que el porta a viure amb ella.[25] Va repetir el seu paper de Constance a les pel·lícules posteriors d'Arcand Les Invasions barbares (2003) i L'Âge des ténèbres (2007).[26]

Robert Lepage, que va interpretar a René, un dels "deixebles" de Daniel, era un dramaturg i va dir que, a part de les pel·lícules de televisió i d'estudiants, Jésus de Montréal va ser el seu primer paper d'actuació important. Va dir que el guió era complet i detallat, deixant menys marge per a la improvisació del que esperava.[24]

Rodatge

[modifica]
L'Oratori de Sant Josep no va concedir permís perquè la pel·lícula es rodés a l'interior, tot i que una part de la pel·lícula es va rodar a prop.

La pel·lícula es va rodar amb càmeres mòbils a Mont-real, que té moltes esglésies en el seu skyline i ha estat "un centre del catolicisme des dels seus inicis".[27] Arcand va declarar que sovint filmava Montreal des de la distància o des de l'aire per representar Déu mirant la ciutat.[28]

Va afirmar que, mentre que les esglésies canadenques franceses de Mont-real van denegar el permís per rodar dins dels seus edificis, una església catòlica en anglès va permetre a la tripulació utilitzar el seu espai. Va dir que això era perquè, tot i que els membres de l'església van demanar veure el guió, no sabien llegir francès i necessitaven diners del lloguer.[23] Algunes escenes van ser rodades prop de l'oratori de Sant Josep.[29] Es va requerir una quantitat substancial de sang teatral per a les escenes de l'obra de la Passió.[30]

Recepció

[modifica]

Taquilla

[modifica]

Al Canadà, va guanyar el premi Golden Reel, que indica el rendiment de taquilla més alt de qualsevol pel·lícula canadenca aquell any[31] amb un import brut de 2,53 milions de dòlars canadencs al Canadà.[32] Va tenir uns 3 milions de dòlars bruts.[33] Al Canadà anglès, va ser una de les tres pel·lícules canadenques que van recaptar més de 500.000 dòlars entre 1987 i 1990, juntament amb Black Robe i Inseparables[34] amb un import brut de 747.000 dòlars canadencs.[32]

Jésus de Mont-real no va gaudir del grau d'èxit a França de l'anterior pel·lícula d'Arcand Le Déclin de l'empire américain (1986),[35] atraient una audiència de 187.827 persones, la vuitena més alta per a una pel·lícula del Quebec fins ara.[36] En general, la pel·lícula no va complir amb les expectatives en atreure el públic en països amb poblacions predominantment catòlica romana, amb Arcand afirmant que l'ús del nom de Jesús al títol va fer que el tema semblés un tòpic.[37] Als Estats Units, Stephen J. Nichols s'hi va referir com a "poc popular" i va dir que era The Last Tempation of Christ de Martin Scorsese "per dominar la dècada de 1980" en representacions dramàtiques de Jesús.[38]

Recepció crítica

[modifica]
Lothaire Bluteau va rebre crítiques positives per la seva actuació a la pel·lícula i va guanyar el premi Genie al millor actor.

Jésus de Montréal va gaudir de crítiques positives, amb un 79% d'aprovació a Rotten Tomatoes.[39] Roger Ebert va donar a la pel·lícula tres estrelles i mitja, anomenant Arcand "el millor de la nova generació de cineastes del Quebec" i dient "És interessant la manera com Arcand fa que aquest treball com a teologia i drama alhora", i va afegir que Lothaire Bluteau és perfecte pel paper.[14] Caryn James de The New York Times va qualificar la pel·lícula d'"intel·ligent" i "audaç", sobretot elogiant la primera meitat.[40] Peter Travers de Rolling Stone va escriure "Arcand ha exposat un món que no pot reconèixer la seva pròpia hipocresia ni escoltar una veu al desert".[41] Jonathan Rosenbaum la va considerar "de visió obligada".[42] David Denby de Nova York, tanmateix, va sentir que Jésus de Montréal estava "engreixada des del principi",[10] però la pel·lícula no era avorrida gràcies a la "teatralitat i habilitat d'Arcand".[43] Entertainment Weekly va donar a la pel·lícula una C−, qüestionant la controvèrsia representada a la pel·lícula, dient: "El Canadà, en els últims 20 anys, no ha vist mai una sola companyia de gira de Jesucrist, Superstar?" i afirmant que la pel·lícula "vola entre la petulància i l'ersatz místic".[44] Hal Hinson de The Washington Post va dir que les escenes on Daniel recull els seus actors són la millor part de la pel·lícula, però la resta està desfasada.[45] Pel que fa a la resposta religiosa, Jésus de Montréal es va trobar amb una "calma morta" en el seu llançament, en contrast amb la més controvertida The Last Temptation of Christ de Scorsese.[46][47]

Els crítics del Festival Internacional de Cinema de Toronto va classificar la pel·lícula en segon lloc a les 10 millors pel·lícules canadenques de tots els temps el 1993[48] i el 2004[49] i quart el 2015.[50] L'any 2003, Rob Mackie de The Guardian va qualificar la pel·lícula de "provocadora de reflexió i perversament divertida" i va dir: "Lothaire Bluteau, fa un focus carismàtic la interpretació del qual dona sentit a tot".[51] El 2010, el crític britànic Mark Kermode va nomenar Bluteau com una de les "10 millors cares de la pantalla de Jesús", titllant-lo d'"hipnotitzant" i elogiant la pel·lícula com una "autèntica obra mestra" i un "autèntic miracle cinematogràfic".[52] El 2014, Marc-Andre Lussier de La Presse de Mont-real va qualificar la pel·lícula d'excel·lent.[53] E! Online la va nomenar la tercera millor pel·lícula "inspirada en Jesús", qualificant-la de "bella" i "inventiva".[54]

Premis

[modifica]

Jésus de Montréal va guanyar el Premi del Jurat Ecumènic al Festival de Cannes de 1989[55] i va arrasar amb l' 11è Premi Genie, guanyant 12 premis,[56] incloent Millor pel·lícula, Millor director per Arcand i el Golden Reel Award. També va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera.[57]

Premi Data de la cerimònia Categoria Destinataris Resultat Ref(s)
Oscar 26 de març de 1990 Millor pel·lícula en llengua estrangera Denys Arcand Nominat [57]
Premis BAFTA 17 de març de 1991 Pel·lícula en llengua no anglesa Nominat [58]
Festival de Cinema de Cannes 11-23 de maig de 1989 Premi del Jurat Guanyador [55]
Premi del Jurat Ecumènic Guanyador
Premis Genie 20 de març de 1990 Millor pel·lícula Roger Frappier i Pierre Gendron Guanyador [59]
Millor Direcció Denys Arcand Guanyador
Millor actor Lothaire Bluteau Guanyador
Millor actriu Catherine Wilkening Nominat
Millor actor secundari Rémy Girard Guanyador
Gilles Pelletier Nominat
Millor actriu secundària Paulina Martín Nominat
Johanne-Marie Tremblay Nominat
Millor guió original Denys Arcand Guanyador
Millor Direcció d'Art François Séguin Guanyador
Millor Fotografia Guy Dufaux Guanyador
Millor disseny de vestuari Louise Jobin Guanyador
Millor Edició Isabelle Dedieu Guanyador
Millor so Patrick Rousseau, Adrian Croll, Hans Peter Strobl i Jo Caron Guanyador
Millor edició de so Marcel Pothier, Laurent Lévy, Antoine Morin i Diane Boucher Guanyador
Millor banda sonora original Yves Laferrière Guanyador
Premi Carret d'Or Denys Arcand Guanyador
Premis Globus d'Or 20 de gener de 1990 Millor pel·lícula en llengua estrangera Nominat [60]
Junta Nacional de Revisió 16 de desembre de 1990 Les millors pel·lícules en llengua estrangera Guanyador [61]
Festival Internacional de Cinema de Seattle 1990 Millor pel·lícula Runner-up [62]
Millor director Guanyador
Festival Internacional de Cinema de Toronto 7-16 de setembre de 1989 Premi Internacional de la Crítica Guanyador [63]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Malone, 2012, p. 119-120.
  2. ↑ Schaberg, 2004, p. 115.
  3. ↑ Beavis, 2011.
  4. ↑ 4,0 4,1 Pallister, 1995, p. 383.
  5. ↑ Beckwith, 2003, p. 174.
  6. ↑ Reinhartz, 2007, p. 155.
  7. ↑ 7,0 7,1 O'Brien, Tom Film Quarterly, 44, 1, Autumn 1990, pàg. 47. DOI: 10.2307/1212699. JSTOR: 1212699.
  8. ↑ 8,0 8,1 Stern, Jefford i DeBona, 1999, p. 331.
  9. ↑ 9,0 9,1 Reinhartz, 2013, p. 149.
  10. ↑ 10,0 10,1 Denby, David «An Actor Died for Your Sins». New York, 04-06-1990, pàg. 76.
  11. ↑ 11,0 11,1 Stern, Jefford i DeBona, 1999, p. 330.
  12. ↑ Reinhartz, 2013, p. 148.
  13. ↑ Reinhartz, 2007, p. 32.
  14. ↑ 14,0 14,1 Ebert, Roger. «Jesus of Montreal». Rogerebert.com, 18-07-1990. [Consulta: 4 agost 2016].
  15. ↑ 15,0 15,1 May, 2000, p. 69.
  16. ↑ Alemany-Galway, 2002, p. 122.
  17. ↑ Simons, 2004, p. 162.
  18. ↑ Cohen, 2007, p. 247.
  19. ↑ Reinhartz, 2007, p. 37.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Thomas, Kevin. «Canadian Director Tries Loftier Topic After 'Decline': Movies: Denys Arcand wins praise and a prize at Cannes for 'Jesus de Montreal.'». Los Angeles Times, 29-05-1990. [Consulta: 4 agost 2016].
  21. ↑ Chan, Wah Keung; Liganor, Lilian I. La Scena musicale (Montréal), 5, 4, 16-12-2007, pàg. 25.
  22. ↑ Melnyk, 2004, p. 141.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Rosenthal, Donna. «The Passion Of Denys Arcand» (en anglès). The Washington Post, 22-07-1990. [Consulta: 26 març 2022].
  24. ↑ 24,0 24,1 Dunđerović, 2003, p. 150.
  25. ↑ «Johanne Marie Tremblay». Radio-Canada. Arxivat de l'original el 11 setembre 2016. [Consulta: 28 agost 2016].
  26. ↑ Pike, 2012, p. 105.
  27. ↑ Alemany-Galway, 2002, p. 134.
  28. ↑ Simons, 2004, p. 159.
  29. ↑ Gray, p. 29.
  30. ↑ Bouchard, 2011, p. 255.
  31. ↑ Dundjerovic, Aleksandar Sasha London Journal of Canadian Studies 21, 2005–2006, pàg. 3.
  32. ↑ 32,0 32,1 «The English track runs slow in Canada» (en anglès). Variety, 02-05-1990, pàg. 100.
  33. ↑ «Canadian Films At Home» (en anglès). Variety, 19-11-1990, pàg. 56.
  34. ↑ Dorland, 1996, p. 150.
  35. ↑ Demers, Maxime. «Jésus de Montréal présenté à Paris». Le Journal de Montréal, 26-11-2014. [Consulta: 5 agost 2016].
  36. ↑ Marshall, 2001, p. 85.
  37. ↑ Curtin, John. «Denys Arcand Offers a 'Jesus' for the 1990's». The New York Times, 20-05-1990. [Consulta: 5 agost 2016].
  38. ↑ Nichols, 2008, p. 206.
  39. ↑ «Jésus De Montréal (Jesus Of Montreal) (1989)». Rotten Tomatoes. [Consulta: 4 agost 2016].
  40. ↑ James, Caryn. «A Modern Passion Play In Montreal». The New York Times, 25-05-1990. [Consulta: 4 agost 2016].
  41. ↑ Travers, Peter. «Jesus of Montreal». Rolling Stone, 25-05-1990. [Consulta: 4 agost 2016].
  42. ↑ Rosenbaum, Jonathan. «Modern Messiah Jesus of Montreal». Chicago Reader, 20-07-1990. Arxivat de l'original el 16 de setembre 2016. [Consulta: 7 agost 2016].
  43. ↑ Denby, David «An Actor Died for Your Sins». New York, 04-06-1990, pàg. 75.
  44. ↑ «Jesus of Montreal». Entertainment Weekly, 01-06-1990. [Consulta: 5 agost 2016].
  45. ↑ Hinson, Hal. «Jesus of Montreal». The Washington Post, 20-07-1990. [Consulta: 5 agost 2016].
  46. ↑ Gaudreault, 2016.
  47. ↑ Barsanti, 2011, p. 88.
  48. ↑ Handling, Piers «Canada's ten best». Take One, Tardor 1994, pàg. 22.
  49. ↑ «Top 10 Canadian Films of All Time» (en anglès). The Canadian Encyclopedia. Arxivat de l'original el 12 octubre 2013. [Consulta: 26 març 2022].
  50. ↑ «Atanarjuat voted No. 1 Canadian film of all time» (en anglès). CBC News, 24-04-2015. [Consulta: 26 març 2022].
  51. ↑ Mackie, Rob. «Jesus of Montreal». The Guardian, 22-08-2003. [Consulta: 4 agost 2016].
  52. ↑ Kermode, Mark. «The 10 best screen faces of Jesus». The Guardian, 28-03-2010. [Consulta: 5 agost 2016].
  53. ↑ Lussier, Marc-Andre. «Jésus de Montréal ressuscité à Paris». La Presse, 29-11-2014. [Consulta: 5 agost 2016].
  54. ↑ «Top 10 Jesus-Inspired Movies». E! Online. [Consulta: 4 agost 2016].
  55. ↑ 55,0 55,1 «Festival de Cannes: Jesus of Montreal». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 8 febrer 2012. [Consulta: 1r agost 2009].
  56. ↑ «On his way to victory». Toronto Public Library, 20-03-1990. [Consulta: 5 agost 2016].
  57. ↑ 57,0 57,1 «The 62nd Academy Awards (1990) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 6 setembre 2015].
  58. ↑ «Film Not in the English Language in 1991». British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 5 agost 2016].
  59. ↑ . 
  60. ↑ «Jesus of Montreal». Golden Globe Awards. [Consulta: 4 agost 2016].
  61. ↑ «1990 Award Winners». National Board of Review. [Consulta: 7 agost 2016].
  62. ↑ Hartl, John «Teen film is surprise Best Picture winner at Seattle Film Festival». The Spokesman-Review, 19-06-1990, pàg. F5.
  63. ↑ «Film and Video Awards: Toronto International Film Festival». Berkeley Library University of California. [Consulta: 4 agost 2016].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jésus_de_Montréal&oldid=33647498»
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy