Martin Scorsese

Martin Scorsese
Biografia
Naixement	(en) Martin Charles Scorsese ; 17 novembre 1942 (82 anys); Queens (Estats Units d'Amèrica)
President del jurat del Festival de Canes
	; ← Isabelle Adjani – David Cronenberg →
Dades personals
Grup ètnic	Italoamericà i Siciliano-americans
Religió	Catolicisme
Formació	New York University Tisch School of the Arts ; Cardinal Hayes High School
Alçada	160 cm
Activitat
Ocupació	director de cinema, actor, realitzador, escriptor, historiador del cinema, productor de televisió, director de televisió, muntador, actor de cinema, actor de veu, productor de cinema, guionista, productor
Activitat	1962 -
Ocupador	Universitat de Nova York
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Writers Guild of America West ; Sindicat de Directors dels Estats Units
Gènere	Drama, cinema de ficció criminal, thriller, cinema d'acció, cinema de gàngsters, pel·lícula de thriller psicològic, neo-noir, cinema fantàstic, cinema èpic, cinema biogràfic, western, cinema de misteri, documental, cinema d'esports, cinema d'aventures, comèdia, cinema històric, cinema de drama històric, cinema bèl·lic, cinema negre, cinema de comèdia de terror, cinema de terror psicològic, cinema de terror, cinema de drama policíac, cinema policíac de suspens, cinema de robatoris i comèdia dramàtica
Moviment	New Hollywood
Professors	Haig P. Manoogian
Influències	Howard Hawks
Company professional	Robert De Niro: Martin Scorsese i Robert De Niro ; Leonardo DiCaprio: Martin Scorsese i Leonardo DiCaprio
Obra
Obres destacables	Obres destacables 2011 Hugo; 2010 Shutter Island; 2006 Infiltrats; 1995 Casino; 1993 L'edat de la innocència; 1991 El cap de la por; 1990 Un dels nostres; 1988 The Last Temptation of Christ; 1986 El color del diner; 1985 After Hours; 1980 Toro Salvatge; 1976 Taxi Driver; 1973 Mean Streets; 1968 Who's That Knocking at My Door?
Localització dels arxius	Martin Scorsese VHS Tape Collection (en) ;
Família
Cònjuge	Helen Schermerhorn Morris (1999–); Barbara De Fina (1985–1991); Isabella Rossellini (1979–1982); Julia Cameron (1976–1977); Laraine Marie Brennan (1965–1971)
Fills	Cathy Scorsese; () Laraine Marie Brennan; Domenica Cameron-Scorsese; () Julia Cameron; Francesca Scorsese; () Helen Schermerhorn Morris
Pares	Charles Scorsese i Catherine Scorsese
Premis
	(2024) Os d'Or honorífic../... 35+ ;
	Signatura

Martin Luciano Scorsese (Nova York, 17 de novembre de 1942) és un director de cinema estatunidenc.^[1]^[2]

El treball principal de Scorsese tracta temes com la identitat dels italoamericans, els conceptes catòlics de culpa i redempció, i la violència endèmica en la societat americana.^[3]^[4] L'any 2007 guanyà, finalment, l'Oscar com a director pel film Infiltrats, un premi que se li resistia malgrat haver estat nominat diverses vegades.^[1]

Un dels seus treballs va ser un curtmetratge titulat The Key to Reserva (2007), d'uns nou minuts i mig de durada, i que va ser l'aposta de Freixenet per al seu anunci de cava per a les Festes de Nadal d'aquell any.

Biografia

Descendent d'immigrants sicilians, va néixer a Queens,^[5] Nova York, però va créixer al barri de Little Italy de la mateixa ciutat, escenari de moltes de les seves pel·lícules.^[6] Els seus pares eren Luciano Charles Scorsese i Catherine Cappa, tots dos treballadors de la indústria tèxtil i pares d'un altre nen anomenat Frank, més gran que Martin.^[7] Asmàtic des de la seva infància, aspecte que el va apartar de les pràctiques esportives, el jove Scorsese en principi va tenir la vocació de capellà i va ingressar un temps al seminari de Cathedral College.

Influenciat per John Ford, Orson Welles, Luchino Visconti, Federico Fellini i sobretot, Michael Powell, Martin Scorsese va començar a rodar els seus primers curts, com Vesuvius VI (1959) i, poc després, el 1963, es va incorporar a la Universitat de Nova York per estudiar cinematografia, la seva gran passió al costat del món del rock. En aquest període va rodar diversos curtmetratges i el 1966 es va graduar. Després va exercir com a professor adjunt durant un temps a la mateixa universitat en la qual va cursar els seus estudis. El 1965 es va casar amb Laraine Brennan.

El seu primer llargmetratge va ser Who's That Knocking at My Door? (1967), un drama urbà de tall autobiogràfic protagonitzat per Zina Bethune i Harvey Keitel. El film estava editat per Thelma Schoonmaker, la seva habitual col·laboradora i peça clau en el triomf artístic dels seus futurs i millors projectes. Després d'escriure el guió de la pel·lícula Obsessions (1969), una coproducció germano-neerlandesa, va treballar com a muntador i ajudant de direcció en el documental Woodstock (1970), i dirigir un altre documental, Street Scenes (1970). Martin Scorsese va col·laborar amb Roger Corman en la producció per dirigir Boxcar Bertha (1972), un thriller criminal compromès ambientat en els anys 1930 que estava protagonitzat per Barbara Hershey i David Carradine.

El 1973 arriba la primera gran pel·lícula i també la primera de les fructíferes col·laboracions amb l'actor Robert De Niro^[8] Mean streets, que protagonitzarà amb posterioritat a la mateixa dècada títols com Taxi Driver (1976), on formaria equip per primera vegada amb el guionista Paul Schrader, o New York, New York (1977), film en el que apareixia Liza Minnelli, actriu amb la qual el director mantindria un breu romanç. El 1974 Scorsese dirigir un nou documental, Italianamerican, en el qual entrevistava als seus propis pares, i Alícia ja no viu aquí, drama psicològic i romàntic protagonitzat per Ellen Burstyn, que guanyaria l'Oscar a la millor actriu.

A final de l'any 1975, després del divorci amb Laraine i una relació amb la productora Sandy Weintraub, Martin es va casar amb la guionista Julia Cameron, amb qui tindria la seva filla Domenica. Anteriorment, amb Laraine Brennan, havia estat pare d'una altra nena anomenada Cathy, qui més tard va aparèixer com a actriu en diverses de les seves pel·lícules. A final del decenni l'autor novaiorquès va rodar dos nous documentals: The Last Waltz (1978), fenomenal pel·lícula sobre l'últim concert del grup The Band, i American Boy: A Profile of Steven Prince (1978), que narrava les experiències d'un jove gai jueu. El matrimoni amb Laraine es va trencar pocs anys després del seu casament i el 1979 Martin va contraure matrimoni amb l'actriu Isabella Rossellini.

Toro Salvatge (1980), un biopic dramatitzat sobre les vivències del boxejador Jake LaMotta li va valer un Oscar a Robert de Niro i un altre a Thelma Schoonmaker. Scorsese no va rebre fins aquesta aquesta pel·lícula la seva primera nominació com a director. Posteriorment va rodar l'amarga comèdia The King of Comedy (1983), amb la parella Robert de Niro i Jerry Lewis, i Quina nit! (1985), comèdia sofisticada i embogida, plena de força amb un treball inoblidable de Griffin Dunne.

Després va recuperar la novel·la de Walter Tevis, per fer una seqüela de El vividor de Robert Rossen a El color del diner (1986), títol protagonitzat per Paul Newman i Tom Cruise. Newman aconseguiria l'Oscar al millor actor per aquesta pel·lícula. El 1983 es divorciaria d'Isabella Rossellini i dos anys després es va casar amb la productora Barbara De Fina. Amb The Last Temptation of Christ (1988), adaptació de la novel·la de Nikos Kazantzakis amb Willem Dafoe en el paper principal i música de Peter Gabriel, es va originar una estèril polèmica amb els grups religiosos més radicals, que va servir per popularitzar molt més el film, que de controvèrsia en tenia més aviat poc. El film li va valer la seva tercera nominació en la categoria de millor director. El seu últim treball en aquest decenni va ser el rodatge d'un episodi d'Històries de Nova York (1989), pel·lícula que comptava amb la participació de dos il·lustres realitzadors, Woody Allen i Francis Ford Coppola.

El 1990 va tornar a ser candidat al premi Oscar pel film de mafiosos Un dels nostres, novament amb Robert De Niro. Posteriorment va rodar el remake El cap de la por (1991), va adaptar la novel·la d'Edith Wharton a L'edat de la innocència (1993), va tornar al cinema de gàngsters amb Casino (1995), amb la vida del Dalai Lama a Kundun (1997) i va portar a la pantalla el llibre de Joe Connelly en el drama urbà i psicològic Bringing Out the Dead (1999).

El 1991 es va separar de Barbara i va mantenir una curta relació amb Ileana Douglas abans de tornar a casar-se el 1999, ara amb l'editora literària Helen Morris, amb qui va tenir a la seva tercera filla, anomenada Francesca.

Els seus últims treballs varen tenir tres col·laboracions consecutives amb l'actor Leonardo DiCaprio: Gangs of New York (2002), film històric ambientat en la Nova York del segle xix per la que va ser de nou nominat a l'Oscar, L'aviador (2004), que narra la vida del magnat Howard Hughes amb el que va tornar a optar a l'estatueta com a millor director i millor pel·lícula, i Infiltrats (2006), remake d'un film de mafiosos de Hong Kong, que suposà per fi que guanyés l'Oscar al millor director i a la millor pel·lícula. Killers of the Flower Moon fou la seva desena col·laboració amb Robert De Niro i sisena amb DiCaprio.^[9]

La película Killers of the Flower Moon està nominada a 10 oscars en l'edició número 96.^[10]

Filmografia

Com a director:

1967 The Big Shave
1968 Who's That Knocking At My Door
1972 Boxcar Bertha
1973 Mean Streets
1974 Alícia ja no viu aquí
1976 Taxi Driver
1977 New York, New York
1978 The Last Waltz (documental)
1980 Toro salvatge
1983 The King Of The Comedy
1985 Quina nit!
1986 El color del diner
1988 The Last Temptation of Christ
1989 Històries de Nova York
1990 Un dels nostres (Goodfellas)
1991 El cap de la por
1991 Acorralat per la justícia (Guilty by Suspicion)
1993 L'edat de la innocència
1995 A Personal Journey With Martin Scorsese
1995 Casino
1997 Kundun
1999 Bringing Out The Dead
1999 Il Mio viaggio in Italia
2002 Gangs of New York
2003 The Blues
2004 L'aviador
2005 No Direction Home: Bob Dylan (documental)
2006 Infiltrats
2008 Shine a Light (documental)
2010 Shutter Island
2011 Hugo^[11]
2013 The Wolf of Wall Street
2016 Silence
2019 Rolling Thunder Revue: A Bob Dylan Story by Martin Scorsese
2019 The Irishman
2023 Killers of the Flower Moon

Premis i nominacions

Premis Oscar

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1981	Millor director	Toro salvatge	Candidat
1989	Millor director	The Last Temptation of Christ	Candidat
1991	Millor director	Un dels nostres	Candidat
1991	Millor guió adaptat	Un dels nostres	Candidat
1994	Millor guió adaptat	L'edat de la innocència	Candidat
2003	Millor director	Gangs of New York	Candidat
2005	Millor director	L'aviador	Candidat
2007	Millor director	Infiltrats	Guanyador
2012	Millor pel·lícula	Hugo	Candidat
2012	Millor director	Hugo	Candidat

Premis Globus d'Or

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1981	Millor director	Toro salvatge	Candidat
1991	Millor director	Un dels nostres	Candidat
1991	Millor guió	Un dels nostres	Candidat
1994	Millor director	L'edat de la innocència	Candidat
1996	Millor director	Casino	Candidat
2003	Millor director	Gangs of New York	Guanyador
2005	Millor director	L'aviador	Candidat
2007	Millor director	Infiltrats	Guanyador
2010	Premi Cecil B. DeMille		Guanyador
2012	Millor director	Hugo	Guanyador

Premis BAFTA

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1976	Millor director	Alícia ja no viu aquí	Candidat
1977	Millor director	Taxi Driver	Candidat
1984	Millor director	The King of Comedy	Candidat
1991	Millor pel·lícula	Un dels nostres	Guanyador
	Millor director	Un dels nostres	Guanyador
	Millor guió adaptat	Un dels nostres	Guanyador
2003	Millor director	Gangs of New York	Candidat
2005	Millor director	L'aviador	Candidat
2007	Millor director	Infiltrats	Candidat
2012	BAFTA honorífic		Guanyador
	Millor director	Hugo	Candidat
	Millor documental	George Harrison: Living in the Material World	Candidat

Festival de Cinema de Berlín

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1992	Os d'Or	El cap de la por	Candidat

Festival de Cinema de Canes

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1975	Palma d'Or	Alícia ja no viu aquí	Candidat
1976	Palma d'Or	Taxi Driver	Guanyador
1983	Palma d'Or	The King of Comedy	Candidat
1986	Palma d'Or	Quina nit!	Candidat
1986	Millor director	Quina nit!	Guanyador

Festival de Cinema de Venècia

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1990	Millor director	Un dels nostres	Guanyador
1995	Lleó d'Or per la carrera		Guanyador

Premis César

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1987	Millor pel·lícula estrangera	Quina nit!	Candidat
1991	Millor pel·lícula estrangera	Un dels nostres	Candidat
2000	César d'honor		Guanyador
2004	Millor pel·lícula estrangera	Gangs of New York	Candidat

Premis Emmy

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1995	Millor programa cultural	Eric Clapton: Nothing But the Blues: An 'In the Spotlight Special'	Candidat
2004	Millor minisèrie, pel·lícula o especial multicàmera	AFI Life Achievement Award: A Tribute to Robert De Niro	Candidat
2004	Millor sèrie de no ficció	The Soul of a Man	Candidat
2006	Millor director en programa de no ficció	American Masters: No Direction Home: Bob Dylan Episodi "A Letter To Elia/Reflecting On Kazan"	Candidat
2006	Millor sèrie de no ficció	American Masters	Candidat
2011	Millor director en sèrie dramàtica	Boardwalk Empire Episodi pilot	Guanyador
	Millor director en programa de no ficció	American Masters: A Letter to Elia Episodi "A Letter To Elia/Reflecting On Kazan"	Candidat
	Millor sèrie dramàtica	Boardwalk Empire	Candidat

Premis Grammy

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2005	Millor vídeo de llarg format	The Blues	Candidat
2006	Millor vídeo de llarg format	American Masters: No Direction Home: Bob Dylan	Guanyador

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Martin Scorsese». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Scorsese cittadino italiano - Ultima Ora» (en italià), 26-09-2018. [Consulta: 16 gener 2019].
↑ «The religion of director Martin Scorsese». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 16 gener 2019].
↑ «Scorsese, ‘Silence,’ and the Mystery of Faith». [Consulta: 16 gener 2019].
↑ «Movies» (en anglès). The New York Times. ISSN: 0362-4331.
↑ «Martin Scorsese» (en anglès). [Consulta: 16 gener 2019].
↑ «Martin Scorsese Biography (1942-)». [Consulta: 16 gener 2019].
↑ «Yahoo! Movies».
↑ Stolworthy, Jacob. «Killers of the Flower Moon: Martin Scorsese to reunite with Robert De Niro on serial killer film» (en anglès). The Independent, 29-07-2019. [Consulta: 15 març 2023].
↑ Haczek, Ángela Reyes. «Nominaciones de los Premios Oscar 2024: lista completa de nominados por categorías» (en castellà), 23-01-2024. [Consulta: 16 febrer 2024].
↑ «Scorsese's first family movie is pure 3D magic» (en anglès). DailyMail, 30-11-2011. [Consulta: 23 setembre e2013].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martin Scorsese

Senses of cinema: Martin Scorsese Arxivat 2009-02-04 a Wayback Machine. (anglès)

[gec-1] 1,0 ^1,1 «Martin Scorsese». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Scorsese cittadino italiano - Ultima Ora» (en italià), 26-09-2018. [Consulta: 16 gener 2019].

[3] «The religion of director Martin Scorsese». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 16 gener 2019].

[4] «Scorsese, ‘Silence,’ and the Mystery of Faith». [Consulta: 16 gener 2019].

[5] «Movies» (en anglès). The New York Times. ISSN: 0362-4331.

[6] «Martin Scorsese» (en anglès). [Consulta: 16 gener 2019].

[7] «Martin Scorsese Biography (1942-)». [Consulta: 16 gener 2019].

[8] «Yahoo! Movies».

[9] Stolworthy, Jacob. «Killers of the Flower Moon: Martin Scorsese to reunite with Robert De Niro on serial killer film» (en anglès). The Independent, 29-07-2019. [Consulta: 15 març 2023].

[10] Haczek, Ángela Reyes. «Nominaciones de los Premios Oscar 2024: lista completa de nominados por categorías» (en castellà), 23-01-2024. [Consulta: 16 febrer 2024].

[11] «Scorsese's first family movie is pure 3D magic» (en anglès). DailyMail, 30-11-2011. [Consulta: 23 setembre e2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

Filmografia de Martin Scorsese
Dècada dels 60	Who's That Knocking at My Door (1967)
Dècada dels 70	Boxcar Bertha (1972) • Mean Streets (1973) • Alícia ja no viu aquí (1974) • Taxi Driver (1976) • New York, New York (1977)
Dècada dels 80	Toro salvatge (1980) • The King of Comedy (1983) • Quina nit! (1985) • El color dels diners (1986) • The Last Temptation of Christ (1988)
Dècada dels 90	Un dels nostres (1990) • El cap de la por (1991) • L'edat de la innocència (1993) • Casino (1995) • Kundun (1997) • Bringing Out the Dead (1999)
Dècada dels 2000	Gangs of New York (2002) • L'aviador (2004) • Infiltrats (2006)
Dècada dels 2010	Shutter Island (2010) • Hugo (2011) • The Wolf of Wall Street (2013) • Silence (2016) • The Irishman (2019) • Killers of the Flower Moon (2023)
Curts	What's a Nice Girl Like You Doing in a Place Like This? (1963) • It's Not Just You, Murray! (1964) • The Big Shave (1967) • Bad (1987) • Històries de Nova York (1989) • The Key to Reserva (2007)
Documentals	Street Scenes (1970) • Italianamerican (1974) • American Boy: A Profile of Steven Prince (1978) • The Last Waltz (1978) • A Personal Journey with Martin Scorsese Through American Movies (1995) • Il mio viaggio in Italia (1999) • The Blues (2003) • No Direction Home (2005) • Shine a Light (2008) • Living in the Material World (2011)
Producció	Els estafadors (1990) • Mad Dog and Glory (1993) • Clockers (1995) • Terra de cowboys (The Hi-Lo Country) (1998) • You Can Count on Me (2000) • Nyfes (2004) • La reina Victòria (2009) • Boardwalk Empire (2010−2014) • Malavita (2013) • Life Itself (2014) • Revenge of the Green Dragons (2014) • Tomorrow (2015)

Llista de presidents del jurat del Festival Internacional de Cinema de Canes
1946–1975	Georges Huisman (1946) Georges Huisman (1947) Georges Huisman (1949) André Maurois (1951) Maurice Genevoix (1952) Jean Cocteau (1953) Jean Cocteau (1954) Marcel Pagnol (1955) Maurice Lehmann (1956) André Maurois (1957) Marcel Achard (1958) Marcel Achard (1959) Georges Simenon (1960) Jean Giono (1961) Tetsurō Furukaki (1962) Armand Salacrou (1963) Fritz Lang (1964) Olivia de Havilland (1965) Sophia Loren (1966) Alessandro Blasetti (1967) André Chamson (1968) Luchino Visconti (1969) Miguel Ángel Asturias (1970) Michèle Morgan (1971) Joseph Losey (1972) Ingrid Bergman (1973) René Clair (1974) Jeanne Moreau (1975)
1976–2000	Tennessee Williams (1976) Roberto Rossellini (1977) Alan J. Pakula (1978) Françoise Sagan (1979) Kirk Douglas (1980) Jacques Deray (1981) Giorgio Strehler (1982) William Styron (1983) Dirk Bogarde (1984) Miloš Forman (1985) Sydney Pollack (1986) Yves Montand (1987) Ettore Scola (1988) Wim Wenders (1989) Bernardo Bertolucci (1990) Roman Polanski (1991) Gérard Depardieu (1992) Louis Malle (1993) Clint Eastwood (1994) Jeanne Moreau (1995) Francis Ford Coppola (1996) Isabelle Adjani (1997) Martin Scorsese (1998) David Cronenberg (1999) Luc Besson (2000)
2001–present	Liv Ullmann (2001) David Lynch (2002) Patrice Chéreau (2003) Quentin Tarantino (2004) Emir Kusturica (2005) Wong Kar-wai (2006) Stephen Frears (2007) Sean Penn (2008) Isabelle Huppert (2009) Tim Burton (2010) Robert De Niro (2011) Nanni Moretti (2012) Steven Spielberg (2013) Jane Campion (2014) Joel Coen i Ethan Coen (2015) George Miller (2016) Pedro Almodóvar (2017) Cate Blanchett (2018) Alejandro González Iñárritu (2019) Spike Lee (2021) Vincent Lindon (2022) Ruben Östlund (2023) Greta Gerwig (2024)

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) ULAN (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)