Vés al contingut

Mareig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaMareig
Tipustrastorn sensorial i símptoma neurològic i fisiològic Modifica el valor a Wikidata
Especialitatotorinolaringologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MB48 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0121839 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB17771 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003093 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004244 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0012833 Modifica el valor a Wikidata

El mareig és un deteriorament en la percepció espacial i l'estabilitat. A causa que el terme mareig és imprecís,[1] es pot referir a un vertigen, presíncope, desequilibri,[2] o una sensació inespecífica d'estranyesa o no tenir el cap bé.[3]

  • El vertigen és la sensació de moviment o de tenir el mateix entorn girant sobre ells. Moltes persones troben el vertigen com molt preocupant i sovint refereixen nàusees i vòmits associats.[4] Representa aproximadament el 25% dels casos de mareigs.[5] A més, els marejos causats per problemes cardíacs freqüentment són d'aquest tipus.[6]
  • El desequilibri és la sensació de no poder-se mantenir bé dret o caminant, i més sovint es caracteritza per freqüents caigudes en una direcció específica. Aquesta condició no s'associa sovint amb nàusees o vòmits.
  • El presíncope és atordiment, debilitat muscular i sensació de desmai en lloc d'un síncope, en què en realitat s'està desmaiat.
  • Els marejos no específics són sovint d'origen mental. És un diagnòstic per exclusió i, de vegades poden ser provocats per hiperventilació.[3]

El mareig és un símptoma comú en diferents tipus de malalties i trastorns,[7] com ara la sinusitis o la otitis,[8] la grip, o la migranya, així com altres causants menys comuns com arrítmies o tumors cerebrals.[9] Un accident cerebrovascular és la causa de marejos aïllat en el 0,7% de les persones que acudeixen a urgències.[10]

Referències

[modifica]
  1. «Mareig» (en anglès). Medical Subject Headings.
  2. Reeves, Alexander G., Swenson, Rand S.. «Chapter 14: Evaluation of the Dizzy Patient». A: Disorders of the Nervous System: A Primer. Dartmouth Medical School, 2008.  Arxivat 2011-09-02 a Wayback Machine.
  3. 3,0 3,1 Branch, Jr, William T., Barton, Jason. «Approach to the patient with dizziness». UpToDate, 10-02-2011.
  4. Karatas, M «Central vertigo and dizziness: epidemiology, differential diagnosis, and common causes». The Neurologist, 14, 6, 2008, pàg. 355-64. DOI: 10.1097/NRL.0b013e31817533a3. PMID: 19008741.
  5. Neuhauser HK, Lempert T «Vertigo: epidemiologic aspects». Semin Neurol, 29, 5, 11-2009, pàg. 473–81. DOI: 10.1055/s-0029-1241043. PMID: 19834858.
  6. D. Newman-Toker, F. Dy, V. Stanton, D. Zee, H. Calkins, K. Robinson «How Often is Dizziness from Primary Cardiovascular Disease True Vertigo? A Systematic Review». Journal of General Internal Medicine, 23, 12, 2008, pàg. 2087-94. DOI: 10.1007/s11606-008-0801-z.
  7. Sloane PD, Dallara J, Roach C, Bailey KE, Mitchell M, McNutt R «Management of dizziness in primary care.». J Am Board Fam Pract, 7, 1, 1994, pàg. 1-8. PMID: 8135132.
  8. Haid, T «Vertigo originating from inflammation of the paranasal sinuses». Adv Otorhinolaryngol, 27, 1981, pàg. 190-7. PMID: 7325057.
  9. Kroenke K, Hoffman RM, Einstadter D «How common are various causes of dizziness? A critical review». South. Med. J., 93, 2, 2000, pàg. 160-7. PMID: 10701780.
  10. Post RE, Dickerson LM «Dizziness: a diagnostic approach». Am Fam Physician, 82, 4, 8-2010, pàg. 361–8, 369. PMID: 20704166.
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy