Vés al contingut

Síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica
Tipusinfecció per coronavirus, impacte de la pandèmia de la COVID-19 en els infants i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomesexantema, cefalàlgia, trombe, febre, xoc, llengua de gerd, hipotensió arterial, conjuntivitis, dolor abdominal, vòmit i insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perSARS-CoV-2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DOIDDOID:0080711 Modifica el valor a Wikidata

La síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica (en anglès, paediatric multisystem inflammatory syndrome, PMIS) és una inflamació sistèmica, que implica febre persistent, inflamació i disfunció d'òrgans, que se suposa que està associada a la COVID-19.[1][2] La condició pot coincidir amb alguns o tots els criteris de diagnòstic de la malaltia de Kawasaki.[1] També pot compartir característiques clíniques amb altres malalties inflamatòries pediàtriques, com ara la síndrome de xoc tòxic (TSS), sèpsia bacteriana i la síndrome d'activació dels macròfags.[1]

A més de la febre persistent, és freqüent la pressió arterial baixa.[1] Sovint es necessita oxigen suplementari.[1] Altres símptomes possibles poden incloure dolor abdominal agut, confusió mental, conjuntivitis, tos i símptomes respiratoris, diarrea, mal de cap, ganglis limfàtics inflamats, canvis de la membrana mucosa, erupcions cutànies, mal de gola, mans i peus inflats, desmais i vòmits.[1][3] Les troballes cardiològiques poden incloure característiques clíniques de miocarditis, pericarditis, valvulitis o anormalitats de les artèries coronàries, com la dilatació.[1][3]

Actualment existeix informació limitada sobre epidemiologia, factors de risc, patogènesi i curs clínic.[2][3]

Diverses organitzacions sanitàries importants han emès declaracions sobre aquesta condició emergent (amb diversos noms).[1][2][3][4] En particular:

La condició sembla rara.[4] Els informes disponibles actualment han considerat nens de diverses parts d'Europa i els Estats Units d'Amèrica. No és clar si la condició s'ha reconegut en un altre lloc.[3]

Causes

[modifica]

A partir de troballes de laboratori, es creu que la condició podria estar relacionada amb la COVID-19.[3][4] La caracterització de la síndrome és essencial per identificar factors de risc i ajudar a comprendre la causalitat.[3] Una millor comprensió tindrà possibles implicacions en la gestió clínica.[5]

S'ha subratllat que el vincle potencial d'aquesta rara condició amb la COVID-19 «no està establert ni s'entén bé».[4] Una possible associació temporal entre la infecció per SARS-CoV-2 i la presentació clínica de la síndrome sembla plausible.[4] Una avaluació de causalitat va trobar que la «temporalitat» es trobava entre els cinc (sobre nou) criteris de Bradford Hill que donaven suport a una relació de causalitat entre la infecció per SARS-CoV-2 i el desenvolupament de la síndrome.[4]

Diagnosi

[modifica]
Definició preliminar del cas de l'OMS[3]

Nens i adolescents

  • 0–19 anys amb febre >3 dies

i

  • Dos dels següents:
  1. Erupció o conjuntivitis bilateral no purulenta o signes d'inflamació
    mucocutània (boca, mans o peus)
  2. Hipotensió o xoc
  3. Característiques de disfunció del miocardi, pericarditis, valvulitis o
    anomalies coronàries (inclosos els resultats de l'ecocardiografia o l'elevada
    Troponina / NT-proBNP)
  4. Evidència de coagulopatia (per PT, PTT, Dímer-D elevats)
  5. Problemes gastrointestinals aguts (diarrea, vòmits o dolor abdominal)

i

i

  • No hi ha cap altra causa microbiana òbvia de la inflamació, inclosa la
    sèpsia bacteriana, i les síndromes de xoc estafilococ o estreptococ

i

  • Evidència de COVID-19 (RT-PCR, test d'antigen o serologia positiva),
    o probable contacte amb pacients amb COVID-19

(Nota: Considerar aquesta síndrome en nens amb característiques de la
malaltia de Kawasaki típica o atípica o de la síndrome de xoc tòxic.)

S'ha demanat als metges de tot el món que tinguin en compte aquest trastorn en nens que presentin algunes o totes les característiques de la malaltia de Kawasaki o de la síndrome de xoc tòxic.[3]

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un breu informe científic sobre la relació entre la síndrome inflamatòria multisistema i el COVID-19.[3] El document, publicat el 15 de maig de 2020, inclou una definició preliminar del cas de l'OMS per al «trastorn inflamatori multisistemàtica en nens i adolescents», basat en els coneixements disponibles actualment.[3] L'OMS ha establert una plataforma per a dades clíniques normalitzades i anònimes, juntament amb els registres clínics dels casos.[3] L'OMS subratlla la «necessitat urgent de recollida de dades normalitzades que descriuen presentacions clíniques, gravetat, resultats i epidemiologia».[3]

Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) han recomanat que els proveïdors de salut dels Estats Units d'Amèrica notifiquin a les autoritats de la salut pública dels casos sospitosos de la malaltia, que l'han denominat «síndrome inflamatòria multisistemàtica en nens» (MIS-C).[2]

El Reial Col·legi de Pediatria i Salut Infantil (RCPCH) del Regne Unit, també va emetre orientacions diagnòstiques sobre el diagnòstic,[1] i el CDC els ha proporcionat algunes recomanacions.[2] Segons la RCPCH, el nen pot resultar «positiu» o «negatiu» per a SARS-CoV-2, però cal excloure altres possibles causes microbianes[1] (la definició del cas proporcionada pel CDC especifica que hi ha d'haver existit una exposició a la COVID-19 en les 4 setmanes abans de l'aparició dels símptomes).[2] Altres resultats de laboratori que recolzen el diagnòstic són: nivells anormals de fibrinogen, baix nombre d'albúmina i limfòcits, i nivells elevats de proteïna C-reactiva (PCR), dímers-D i ferritina.[1]

Tractament

[modifica]

Hi ha poca informació sobre el tractament.[2][3] S'han utilitzat tractaments antiinflamatoris, inclosos l'immunoglobulina parenteral i els corticoides.[3] L'orientació del RCPCH recomana que es tracti a tots els nens afectats que tinguessin sospita de COVID-19, i per una malaltia lleu o moderada és suficient el tractament simptomàtic.[1]

El RCPHC recomana que s'administri qualsevol teràpia antiviral candidata, sempre que sigui possible, en el context d'un assaig clínic registrat (per exemple, l'estudi RECOVERY).[1] Al Regne Unit, les col·laboracions en curs tenen l'objectiu de garantir que tots els nens infectats puguin participar en un estudi mecanístic com DIAMONDS o ISARIC-CCP[1][6] (a la Unió Europea, els nens no solen participar en assaigs clínics de nous tractaments amb anticossos antivírics i monoclonals per a la COVID-19 severa).[4]

S'estan considerant estratègies de tractament per prevenir complicacions a llarg termini, com ara aneurismes de les artèries coronàries.[6]

Epidemiologia

[modifica]

La informació epidemiològica és escassa.[3] S'han registrat nous casos a Europa i als Estats Units d'Amèrica el 2020.[4][7][8][9] Al maig de 2020 havien registrats més de 200 casos als Estats Units[10] (inclòs a Nova York),[11] i fins a 100 casos al Regne Unit,[12] més de 135 casos a França,[13] 10 casos a Suïssa[14] i 10 a Alemanya.[15] A l'11 de maig de 2020, es van notificar cinc víctimes mortals (1 a França, 1 al Regne Unit, 3 als Estats Units).[4]

Els metges de Bèrgam (Itàlia) van informar un aparent augment de 30 vegades de la incidència de la «malaltia semblant a la de Kawasaki» durant les sis primeres setmanes després de l'arribada del coronavirus SARS-CoV-2 a Itàlia (en un moment en què Bèrgam experimentava la taxa més alta d'infeccions i morts al país).[6][16]

Aquesta condició emergent era una malaltia rara.[4] Una ràpida avaluació del risc realitzada pel Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) va concloure que el risc global per a nens de la Unió Europea, de l'Espai Econòmic Europeu i del Regne Unit es «considera 'baix', basat en una probabilitat 'molt baixa' de [la malaltia] en nens i un impacte 'elevat' d'aquesta malaltia».[4]

Pel que fa a la distribució geogràfica, no és clar si els informes disponibles actualment sobre casos a Europa i Amèrica del Nord reflecteixen un patró real, o si la condició no s'ha reconegut en altres llocs.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 «Guidance - Paediatric multisystem inflammatory syndrome temporally associated with COVID-19» ( PDF) (en anglès). The Royal College of Paediatrics and Child Health, 5-2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Multisystem Inflammatory Syndrome in Children (MIS-C) Associated with Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès). Centers for Disease Control and Prevention, 15-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-15. [Consulta: 17 maig 2020].
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 «Multisystem inflammatory syndrome in children and adolescents with COVID-19: Scientific brief» (en anglès). World Health Organization. Arxivat de l'original el 2020-05-15. [Consulta: 17 maig 2020].
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 «Rapid risk assessment: Paediatric inflammatory multisystem syndrome and SARS-CoV-2 infection in children» ( PDF) (en anglès). European Centre for Disease Prevention and Control, 15-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-15. [Consulta: 7 octubre 2021].
  5. ↑ Schroeder, AR; Wilson, KM; Ralston, SL «COVID-19 and Kawasaki Disease: Finding the Signal in the Noise» ( PDF) (en anglès). Hospital Pediatrics, 2020. DOI: 10.1542/hpeds.2020-000356. PMID: 32404331.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Kawasaki-like disease: emerging complication during the COVID-19 pandemic». Lancet, 2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31129-6. PMID: 32410759.
  7. ↑ Riphagen, Shelley; Gómez, Xabier; González-Martínez, Carmen; Wilkinson, Nick; Theocharis, Paraskevi «Hyperinflammatory shock in children during COVID-19 pandemic» (en anglès). The Lancet, 07-05-2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31094-1.
  8. ↑ ; Edwards, Erika «At least 85 kids across U.S.» (en anglès). NBC News, 07-05-2020.
  9. ↑ Belluck, Pam «A New Coronavirus Threat to Children» (en anglès). New York Times, 06-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-09 [Consulta: 11 maig 2020].
  10. ↑ «With over 200 possible cases, doctors warn reports of rare, coronavirus-linked child inflammatory illness likely to rise» (en anglès). ABC News, 15-05-2020.
  11. ↑ McNamara, Audrey «15 states now investigating child illness possibly linked to coronavirus, Cuomo says» (en anglès). CBS News.
  12. ↑ «Children worldwide show rare virus reaction» (en anglès). BBC News, 14-05-2020.
  13. ↑ D'Adhémar, Margaux «Coronavirus : 135 enfants français atteints d'une forme proche de la maladie de Kawasaki, un mort» (en francès). Le Figaro, 15-05-2020.
  14. ↑ «COVID-19 Fragen und Antworten Teil 11» (en alemany). Paediatrica, 12-05-2020.
  15. ↑ Irmer, Juliette. «„Kawasaki“ durch Covid-19?: Auch deutsche Kinder mit schweren Entzündungsreaktionen» (en alemany). Faz.net, 15-05-2020.
  16. ↑ Verdoni, Lucio; Mazza, Angelo; Gervasoni, Annalisa; Martelli, Laura; et al. «An outbreak of severe Kawasaki-like disease at the Italian epicentre of the SARS-CoV-2 epidemic: an observational cohort study» (en anglès). The Lancet, 13-05-2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31103-X.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Síndrome_inflamatòria_multisistèmica_pediàtrica&oldid=34443680»
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy