Francis Ford Coppola

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Francis Ford Coppola
	(2024)
Biografia
Naixement	7 abril 1939 (85 anys); Detroit (Michigan)
President del jurat del Festival de Canes
	; ← Jeanne Moreau – Isabelle Adjani →
Dades personals
Residència	Napa Valley AVA (en)
Grup ètnic	Italoamericà
Formació	Universitat Hofstra ; John L. Miller Great Neck North High School (en) ; Jamaica High School ; Universitat de Califòrnia a Los Angeles ; UCLA School of Theater, Film and Television ; Acadèmia Militar de Nova York
Alçada	182 cm
Activitat
Camp de treball	Producció cinematogràfica, direcció, guionatge cinematogràfic i viticultura
Ocupació	guionista, actor, viticultor, realitzador, productor, actor de cinema, compositor, muntador, productor de cinema, productor executiu, director de cinema, escriptor, empresari
Activitat	1962 -
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Writers Guild of America West
Gènere	Cinema de ficció criminal, drama, cinema de terror, cinema de misteri, cinema bèl·lic, thriller, cinema de gàngsters, cinema fantàstic, cinema de terror psicològic, pel·lícula de thriller psicològic, cinema d'acció, cinema policíac de suspens, drama bèl·lic, cinema de drama policíac, cinema èpic, cinema de drama històric, cinema històric, gothic horror film (en) , cinema gòtic, cinema d'aventures, cinema de terror de cossos, cinema romàntic, slasher i cinema de terror sobrenatural
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1962) Tonight for Sure (en) ../... 26+ ;
Família
Cònjuge	Eleanor Coppola (1963–2024), mort del cònjuge
Fills	Gian-Carlo Coppola, Roman Coppola, Sofia Coppola
Pares	Carmine Coppola i Italia Coppola
Germans	Talia Shire; August Coppola
Premis
	(2019) Premi de Llum del Festival de Lió../... 29+ ;
	Signatura

Francis Ford Coppola (7 d'abril de 1939, Detroit, Michigan) és un director de cinema, guionista, i productor cinematogràfic estatunidenc. És àmpliament considerat com un dels cineastes més grans de tots els temps.^[1] Coppola ha rebut cinc premis de l'Acadèmia, sis Globus d'Or, dues Palmes d'Or i un premi BAFTA.

La reputació de Coppola com a cineasta es va consolidar amb la realització del film El Padrí (1972). La pel·lícula va revolucionar el gènere de mafiosos.^[2] La segona part, El Padrí II (1974) va rebre també el reconeixement de crítica i públic i fou la primera seqüela de la història del cinema en aconseguir l'Oscar a la millor pel·lícula, a més d'altres premis.

Si bé una sèrie dels treballs de Coppola durant la dècada dels 80 i dels 90 van ser lloats per la crítica, no ha tornat a aconseguir el mateix èxit comercial que amb les seves pel·lícules dels anys 70.^[3]^[4]

Molts dels fills i familiars de Coppola s'han convertit en actors i cineastes populars per dret propi: la seva germana Talia Shire és actriu; la seva filla Sofia és directora, com també ho és la seva neta Gia; el seu fill Roman és guionista; i els seus nebots Jason Schwartzman i Nicolas Cage són actors. Coppola resideix a Napa, Califòrnia, i des de la dècada de 2010 es dedica a la indústria vinícola, sent propietari d'un celler de marca familiar.^[5]^[6]

Carrera de 1960 a 1978

Coppola estudià teatre a la Universitat Hofstra, abans d'estudiar cinematografia en la UCLA,^[7] on realitzà alguns curtmetratges, inclosos alguns d'eròtics. A començaments dels 60 inicià la seva carrera professional fent films de baix pressupost com assistent de Roger Corman, i escrivint guions.^[8]

A Coppola, li oferiren dirigir un film basat en l'obra musical de Broadway Finian's Rainbow (La vall de l'Arc de Sant Martí), protagonitzat per Petula Clark en el seu primer film americà i el veterà Fred Astaire, produïda per Jack Warner, que quedà desconcertat en veure l'aspecte hippy de Coppola en aquella època.^[9] Aconseguí fer un film d'un cert èxit, però el seu treball amb Petula Clark contribuí que ella guanyés la seva primera nominació per al globus d'or com a millor actriu.

El 1971, Coppola, amb Edmund H. Northon, guanyà un Oscar al millor guió original pel film Patton. Tanmateix, el seu renom com a creador de pel·lícules començà amb El Padrí que va coescriure i dirigir, i amb El padrí II, que li suposa guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula.

El 1974, abans d'El padrí II, Coppola dirigí el film The Conversation (La conversa),^[10] que narra la història d'un paranoic tafaner telefònic i expert a espiar determinades persones, protagonitzat per Gene Hackman, que es veu involucrat en un pla secret per a realitzar un possible assassinat. Fou nominat novament a l'Oscar a la millor pel·lícula, i esdevé el segon de tres directors en la història de Hollywood a estrenar dos films el mateix any i tenir dues nominacions per a un Oscar en aquesta categoria (millor pel·lícula). El padrí II el guanyà, i The Conversation obtingué la Palma d'or en el Festival de Canes de 1974.^[11]

Durant aquest període, també va escriure el guió per al remake de 1974, El Gran Gatsby (The Great Gatsby) i produí la innovadora pel·lícula de George Lucas, American Graffiti.

Carrera des del 1979 fins a l'actualitat

Encoratjat per l'èxit de les dues parts d'El padrí, Coppola dirigí una ambiciosa versió de la novel·la de Joseph Conrad, El cor de les tenebres, sobre la Guerra del Vietnam. El film, Apocalypse now, va patir nombrosos obstacles, inclosos tifons, col·lapses nerviosos, un atac de cor de Martin Sheen i l'actitud arrogant de Marlon Brando. El film fou tan admirat com rebutjat pels crítics de cinema quan s'estrenà, i la seva despesa gairebé arruïna l'estudi de Coppola, American Zoetrope. El film documental Hearts of Darkness: A Filmmaker's Apocalypse, dirigida per l'esposa de Francis, Eleanor Coppola, amb Fax Bahr i George Hickenlooper, relata la crònica de les dificultats de l'equip de producció quan rodaren Apocalypse now. Una nova versió ampliada considerablement (49 minuts suplementaris a partir dels elements originals) va ser distribuïda el 2001 amb el nom d'Apocalypse Now Redux.^[12]

Malgrat tot això i una malaltia que patí Coppola durant el rodatge d'Apocalipse Now, realitzà nous projectes: presentà, el 1987, el remake del film de 1927: Napoleó d'Abel Gance, que fou editat i estrenat als Estats Units pel seu estudi.^[13] Tanmateix, el musical experimental One from the Heart (Pressentiment), el 1982, fou un gran fracàs malgrat que posteriorment ha estat considerat un film de culte.

El 1986 Coppola i George Lucas dirigiren el curt de Michael Jackson per als parcs temàtics de Disney, Captain EO,^[14] fins ara el curtmetratge més car de la història del cinema.

El 1990, dirigí El padrí III, el darrer de la trilogia, que tot i no ser tan admirada pels crítics com les dues anteriors, va ser un èxit de taquilla. El film rebé una dura crítica per la presència de la inexperta filla de Coppola, Sofia, que interpretà un paper que abandonà Winona Ryder just en començar el film.^[15] La seva interpretació fou titllada de ridícula pels crítics. Sofia, uns anys més tard, ha trobat l'èxit com a directora i guionista amb els films The Virgin Suicides (Les verges suïcides) i Lost in translation.

En la família de Coppola cal destacar que el seu pare, Carmine, fou un compositor i músic que s'encarregà de la banda sonora de molts dels seus films; i el seu nebot Nicolas Cage és un actor reconegut.

El 1997, Coppola fundà Zoetrope All-Story, una revista literària que publica històries curtes. La revista ha publicat narracions de ficció de T. C. Boyle i Amy Bloom, i assajos de David Mamet, Steven Spielberg i Salman Rushdie. Des de la seva fundació, la revista ha crescut en reputació per arribar a ser una de les més importants en l'àmbit de la ficció literària.

El maig de 2015 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.^[16]

Filmografia

(Obra cinematogràfica completa de Coppola a IMDb)

Llargmetratges dirigits
Any	Títol	Distribuidor
1963	Dementia 13	American International Pictures
1966	You're a Big Boy Now	Warner Bros.
1968	Finian's Rainbow
1969	Rain People, TheThe Rain People
1972	Godfather, TheThe Godfather	Paramount Pictures
1974	Conversation, TheThe Conversation
1974	Godfather Part II, TheThe Godfather Part II
1979	Apocalypse Now	United Artists
1982	One from the Heart	Columbia Pictures
1983	The Outsiders	Warner Bros.
1983	Rumble Fish	Universal Pictures
1984	The Cotton Club	Orion Pictures
1986	Peggy Sue Got Married	TriStar Pictures
1987	Gardens of Stone	TriStar Pictures
1988	Tucker: The Man and His Dream	Paramount Pictures
1990	Godfather Part III, TheThe Godfather Part III	Paramount Pictures
1992	Bram Stoker's Dracula	Columbia Pictures
1996	Jack	Buena Vista Pictures
1997	The Rainmaker	Paramount Pictures
2007	Youth Without Youth	Sony Pictures
2009	Tetro	American Zoetrope
2011	Twixt	20th Century Fox Home Entertainment
2024	Megalopolis	Lionsgate Films

Premis i nominacions

Oscar

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2011	Premi Irving G. Thalberg		Guanyador
1991	Oscar a la millor pel·lícula	El Padrí III	Candidat
1991	Oscar a la millor direcció	El Padrí III	Candidat
1979	Oscar a la millor pel·lícula	Apocalypse Now	Candidat
	Oscar a la millor direcció	Apocalypse Now	Candidat
	Oscar al millor guió adaptat	Apocalypse Now	Candidat
1974	Oscar a la millor pel·lícula	The Conversation	Candidat
	Oscar a la millor pel·lícula	El Padrí II	Guanyador
	Oscar a la millor direcció	El Padrí II	Guanyador
	Oscar al millor guió original	The Conversation	Candidat
	Oscar al millor guió adaptat	El Padrí II	Guanyador
1973	Oscar a la millor pel·lícula	American Graffiti	Candidat
1972	Oscar a la millor direcció	El Padrí	Candidat
1972	Oscar al millor guió adaptat	El Padrí	Guanyador
1970	Oscar al millor guió original	Patton	Guanyador

Premis Globus d'Or

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1991	Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama	El padrí III	Candidat
1991	Globus d'Or al millor director	El padrí III	Candidat
1984	Globus d'Or al millor director	Cotton Club	Candidat
1979	Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama	Apocalypse Now	Candidat
1979	Globus d'Or al millor director	Apocalypse Now	Guanyador
1974	Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama	La conversa	Candidat
1974	Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama	El Padrí II	Candidat
1974	Globus d'Or al millor director	The Conversation	Candidat
1974	Globus d'Or al millor director	El Padrí II	Candidat
1973	Globus d'Or a la millor pel·lícula - Comèdia o musical	American Graffiti	Guanyador
1972	Globus d'Or al millor director	El Padrí	Guanyador

Referències

↑ «Francis Ford Coppola: 10 essential films».
↑ Barry, Langford. Film Genre: Hollywood and Beyond. Edinburgh University Press, 2005, p. 134.
↑ «Francis Ford Coppola», 05-05-2006. [Consulta: 18 octubre 2010].
↑ «Directors Hall of Fame, Class of 2010». Arxivat de l'original el 2019-04-04. [Consulta: 18 octubre 2010].
↑ Mariani, John. «An Interview With Francis Ford Coppola: Master Filmmaker And Major Wine Producer» (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2020].
↑ Welsh, J.M.; Phillips, G.D.; Hill, R.F.. The Francis Ford Coppola Encyclopedia. Scarecrow Press, 2010, p. 58. ISBN 978-0-8108-7651-4 [Consulta: 25 juliol 2023].
↑ «Points of Pride – Hofstra University, New York».
↑ Nasr, C. Roger Corman: Interviews (en danès). University Press of Mississippi, 2011, p. 139. ISBN 978-1-61703-167-0 [Consulta: 25 juliol 2023].
↑ Travers, S. Coppola's Monster Film: The Making of Apocalypse Now. McFarland, Incorporated, Publishers, 2016, p. 23. ISBN 978-1-4766-6425-5 [Consulta: 25 juliol 2023].
↑ LoBrutto, V.; Morrison, H.R.. The Coppolas: A Family Business. Bloomsbury Academic, 2012, p. 18. ISBN 978-0-313-39161-3 [Consulta: 25 juliol 2023].
↑ «Francis Ford Coppola, Palme d'or - The Conversation (Conversation Secrète)Tony Curtis» (en francès), 25-05-1974. [Consulta: 25 juliol 2023].
↑ Phillips, Gene D. Godfather: The Intimate Francis Ford Coppola (en anglès). University Press of Kentucky, 2013, p. 168-169. ISBN 0813146712.
↑ Welsh, J.M.; Phillips, G.D.; Hill, R.F.. The Francis Ford Coppola Encyclopedia. Scarecrow Press, 2010, p. 2. ISBN 978-0-8108-7651-4 [Consulta: 25 juliol 2023].
↑ Taylor, Trey. «Michael Jackson and the Making of Disney's 'Captain EO'», 27-09-2018. Arxivat de l'original el 13 novembre 2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
↑ «The Godfather Part III» (en anglès). Reel Views. Arxivat de l'original el 19 desembre 2010. [Consulta: 14 juliol 2023].
↑ «Francis Ford Coppola, premi Princesa d'Astúries de les Arts 2015». 324.cat, 06-05-2015 [Consulta: 8 maig 2015].

Enllaços externs

[1] «Francis Ford Coppola: 10 essential films».

[2] Barry, Langford. Film Genre: Hollywood and Beyond. Edinburgh University Press, 2005, p. 134.

[3] «Francis Ford Coppola», 05-05-2006. [Consulta: 18 octubre 2010].

[4] «Directors Hall of Fame, Class of 2010». Arxivat de l'original el 2019-04-04. [Consulta: 18 octubre 2010].

[5] Mariani, John. «An Interview With Francis Ford Coppola: Master Filmmaker And Major Wine Producer» (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2020].

[Welsh_Phillips_Hill_2010_p._58-6] Welsh, J.M.; Phillips, G.D.; Hill, R.F.. The Francis Ford Coppola Encyclopedia. Scarecrow Press, 2010, p. 58. ISBN 978-0-8108-7651-4 [Consulta: 25 juliol 2023].

[7] «Points of Pride – Hofstra University, New York».

[Nasr_2011_p._139-8] Nasr, C. Roger Corman: Interviews (en danès). University Press of Mississippi, 2011, p. 139. ISBN 978-1-61703-167-0 [Consulta: 25 juliol 2023].

[Travers_2016_p._23-9] Travers, S. Coppola's Monster Film: The Making of Apocalypse Now. McFarland, Incorporated, Publishers, 2016, p. 23. ISBN 978-1-4766-6425-5 [Consulta: 25 juliol 2023].

[LoBrutto_Morrison_2012_p._18-10] LoBrutto, V.; Morrison, H.R.. The Coppolas: A Family Business. Bloomsbury Academic, 2012, p. 18. ISBN 978-0-313-39161-3 [Consulta: 25 juliol 2023].

[Festival_de_Cannes_1974_q447-11] «Francis Ford Coppola, Palme d'or - The Conversation (Conversation Secrète)Tony Curtis» (en francès), 25-05-1974. [Consulta: 25 juliol 2023].

[12] Phillips, Gene D. Godfather: The Intimate Francis Ford Coppola (en anglès). University Press of Kentucky, 2013, p. 168-169. ISBN 0813146712.

[Welsh_Phillips_Hill_2010_p._2gance-13] Welsh, J.M.; Phillips, G.D.; Hill, R.F.. The Francis Ford Coppola Encyclopedia. Scarecrow Press, 2010, p. 2. ISBN 978-0-8108-7651-4 [Consulta: 25 juliol 2023].

[14] Taylor, Trey. «Michael Jackson and the Making of Disney's 'Captain EO'», 27-09-2018. Arxivat de l'original el 13 novembre 2019. [Consulta: 13 novembre 2019].

[The_Godfather_Part_III-15] «The Godfather Part III» (en anglès). Reel Views. Arxivat de l'original el 19 desembre 2010. [Consulta: 14 juliol 2023].

[16] «Francis Ford Coppola, premi Princesa d'Astúries de les Arts 2015». 324.cat, 06-05-2015 [Consulta: 8 maig 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

Família Coppola
1a generació	Carmine Coppola Anton Coppola Italia Coppola
2a generació	August Coppola Francis Ford Coppola Talia Shire Eleanor Coppola Jack Schwartzman
3a generació	Nicolas Cage Jason Schwartzman Robert Coppola Schwartzman Sofia Coppola Roman Coppola Gian-Carlo Coppola Marc Coppola Christopher Coppola
4a generació	Gia Coppola
Vegeu també	Palazzo Margherita (Bernalda)

Filmografia de Francis Ford Coppola
Director	The Bellboy and the Playgirls (1962) Tonight for Sure (1962) Battle Beyond the Sun (1962) Dementia 13 (1963) Ara ja ets tot un home (You're a Big Boy Now) (1966) La vall de l'arc iris (Finian's Rainbow) (1968) Gent de pluja (The Rain People) (1969) El Padrí (The Godfather) (1972) La conversa (The Conversation) (1974) El Padrí II (The Godfather Part II) (1974) Apocalypse Now (1979; Redux, 2001) Història d'amor (One from the Heart) (1981) Rebels (The Outsiders) (1983) Rumble Fish (1983) Cotton Club (The Cotton Club) (1984) Captain EO (1986) Peggy Sue es va casar (Peggy Sue Got Married) (1986) Jardins de pedra (Gardens of Stone) (1987) Tucker: l'home i el seu somni (Tucker: The Man and His Dream) (1988) Històries de Nova York (New York Stories) (part, "Life Without Zoë", 1989) El Padrí III (The Godfather Part III) (1990) Dràcula de Bram Stoker (Bram Stoker's Dracula) (1992) Jack (1996) The Rainmaker (1997) Youth Without Youth (2007) Tetro (2009) Twixt (2011) Distant Vision (TBA)
Només guionista	Es crema París? (Is Paris Burning?) (1966) Propietat condemnada (This Property Is Condemned) (1966) Patton (1970) El gran Gatsby (1974)
Només productor	THX 1138 (1971) American Graffiti (1973) The Secret Garden (1993) The Junky's Christmas (1993) Frankenstein de Mary Shelley (Mary Shelley's Frankenstein) (1994) Don Juan DeMarco (1994) Lani Loa – The Passage (1998) The Florentine (1999) The Virgin Suicides (1999)

Llista de presidents del jurat del Festival Internacional de Cinema de Canes
1946–1975	Georges Huisman (1946) Georges Huisman (1947) Georges Huisman (1949) André Maurois (1951) Maurice Genevoix (1952) Jean Cocteau (1953) Jean Cocteau (1954) Marcel Pagnol (1955) Maurice Lehmann (1956) André Maurois (1957) Marcel Achard (1958) Marcel Achard (1959) Georges Simenon (1960) Jean Giono (1961) Tetsurō Furukaki (1962) Armand Salacrou (1963) Fritz Lang (1964) Olivia de Havilland (1965) Sophia Loren (1966) Alessandro Blasetti (1967) André Chamson (1968) Luchino Visconti (1969) Miguel Ángel Asturias (1970) Michèle Morgan (1971) Joseph Losey (1972) Ingrid Bergman (1973) René Clair (1974) Jeanne Moreau (1975)
1976–2000	Tennessee Williams (1976) Roberto Rossellini (1977) Alan J. Pakula (1978) Françoise Sagan (1979) Kirk Douglas (1980) Jacques Deray (1981) Giorgio Strehler (1982) William Styron (1983) Dirk Bogarde (1984) Miloš Forman (1985) Sydney Pollack (1986) Yves Montand (1987) Ettore Scola (1988) Wim Wenders (1989) Bernardo Bertolucci (1990) Roman Polanski (1991) Gérard Depardieu (1992) Louis Malle (1993) Clint Eastwood (1994) Jeanne Moreau (1995) Francis Ford Coppola (1996) Isabelle Adjani (1997) Martin Scorsese (1998) David Cronenberg (1999) Luc Besson (2000)
2001–present	Liv Ullmann (2001) David Lynch (2002) Patrice Chéreau (2003) Quentin Tarantino (2004) Emir Kusturica (2005) Wong Kar-wai (2006) Stephen Frears (2007) Sean Penn (2008) Isabelle Huppert (2009) Tim Burton (2010) Robert De Niro (2011) Nanni Moretti (2012) Steven Spielberg (2013) Jane Campion (2014) Joel Coen i Ethan Coen (2015) George Miller (2016) Pedro Almodóvar (2017) Cate Blanchett (2018) Alejandro González Iñárritu (2019) Spike Lee (2021) Vincent Lindon (2022) Ruben Östlund (2023) Greta Gerwig (2024)

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)