Vés al contingut

Vincent Lindon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVincent Lindon
Imatge
(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juliol 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
President del jurat del Festival de Canes

← Spike LeeRuben Östlund → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCours Florent Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, guionista, director de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeSandrine Kiberlain (1993–2003) Modifica el valor a Wikidata
ParellaCarolina de Mònaco Modifica el valor a Wikidata
FillsSuzanne Lindon
 () Sandrine Kiberlain Modifica el valor a Wikidata
ParesLaurent Lindon Modifica el valor a Wikidata  i Alix Dufaure Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0512071 Allocine: 6417 Allmovie: p42513 TMDB.org: 5443
Musicbrainz: b7730000-6727-43ce-b35f-15e34f84d49f Discogs: 967782 Modifica el valor a Wikidata

Vincent Lindon (Boulogne-Billancourt, 15 de juliol de 1959) és un actor, director i guionista francès. Va ser premiat amb el Premi a la interpretació masculina al 68è Festival Internacional de Cinema de Canes i amb el César al millor actor el 2016 pel seu paper a la pel·lícula La Loi du marché (2015).

Trajectòria

[modifica]

Vincent Lindon és fill de Laurent Lindon, director de la firma Audioline, i nebot de Jérôme Lindon, cap de la casa editora francesa Les Éditions de Minuit.[1]

Quan tenia cinc anys, la seva mare, Alix Dufaure, periodista de moda a Marie Claire, es va divorciar per casar-se amb el periodista Pierre Bénichou uns anys més tard.[2] Fet que va suposar un terratrèmol emocional per a ell, i l'origen dels seus tics,[3] que no apareixen quan fa un paper al teatre o al cinema.[4]

Lindon va debutar al cinema el 1983 a Le Faucon de Paul Boujenah. Va destacar sobretot en Notre histoire de Bertrand Blier i a 37°2 le matin de Jean-Jacques Beineix. El 1988 va interpretar el paper masculí protagonista a L'Étudiante de Claude Pinoteau. L'any següent, la seva actuació va ser reconeguda amb el premi Jean-Gabin. Es va donar a conèixer al públic gràcies a La Crise de Coline Serreau, estrenada l'any 1992. L'any 2005 va guanyar el Swann d'Or al millor actor al Festival de Cabourg per La Mustache d'Emmanuel Carrère. El 2013, va presidir el jurat del 39 Festival de Cinema Americà de Deauville. L'any 2015, a la pel·lícula La Loi du marché de Stéphane Brizé, va interpretar el paper d'un aturat, fet que li va valer el premi al millor actor al 68 Festival de Canes i després el César al millor actor el 2016. Aquest és el primer César de la seva carrera després de cinc nominacions sense èxit.[5] Més endavant, amb Stéphane Brizé, va treballar a Un autre monde (2022).[6]

Lindon ha compartit durant gairebé deu anys, durant la dècada de 1980, la vida amb Claude Chirac, abans de viure una història d'amor molt publicitada amb Carolina de Mònaco.[7] És pare de dos fills: Marcel nascut l'any 1996, i una filla, Suzanne, nascuda l'any 2000 de la seva unió[1] amb Sandrine Kiberlain, que va conèixer l'any 1993 al plató de la pel·lícula L'Irrésolu i de qui es va separar l'any 2003.

Filmografia

[modifica]
Any Títol Director Paper
1983 Le Faucon Paul Boujenah el inspector
1984 L'Addition Denis Amar Magnum
Notre histoire Bertrand Blier Brechet
1985 Parole de flic José Pinheiro Dax
37°2 le matin Jean-Jacques Beineix Richard, el jove policia
1986 Suivez mon regard Jean Curtelin un violador matón
Prunelle Blues Jacques Otmezguine Fernand
El carrer de la mitja lluna Bob Swaim Sonny
Yiddish Connection Paul Boujenah Zvi
1987 Dernier été à Tanger Alexandre Arcady Roland Barrès
Un homme amoureux (A Man in Love) Diane Curtis Bruno Schlosser
1988 Quelques jours avec moi Claude Sautet Fernand
L'Étudiante Claude Pinoteau Ned
1990 La Baule-les-Pins Diane Kurys Jean-Claude
Il y a des jours... et des lunes Claude Lelouch El hostaler
Gaspard et Robinson Tony Gatlif Robinson
1991 Netchaïev est de retour Jacques Deray Daniel Laurencon / Netchaiev
1992 La Belle Histoire Claude Lelouch Simon Choulel
La Crise Coline Serreau Victor Barelle
1993 Tout ça... pour ça ! Claude Lelouch Lino
1994 L'Irrésolu Jean-Pierre Ronssin François
1995 La Haine Mathieu Kassovitz L'home borratxo
1996 Vite strozzate Ricky Tognazzi Francesco
Les Victimes Patrick Grandperret Pierre Duval
La Belle Verte Coline Serreau Max
1997 Fred Pierre Jolivet Fred
Le Septième Ciel Benoît Jacquot Nico
1998 Paparazzi Alain Berberian Michel Verdier
L'École de la chair Benoît Jacquot Chris
1999 Belle maman Gabriel Aghion Antoine
Ma petite entreprise Pierre Jolivet Ivan Lansi
Pas de scandale Benoît Jacquot Louis Jeancourt
2000 Mercredi, folle journée! Pascal Thomas Martin Socoa
2001 Chaos Coline Serreau Paul
Vendredi soir Claire Denis Jean
2002 Le Frère du guerrier Pierre Jolivet Thomas
Filles uniques Pierre Jolivet Bruno
2003 Le Coût de la vie Philippe Le Guay Coway
Les Clefs de bagnole Laurent Baffie l'actor que es nega a treballar amb Laurent
Confiança cega Étienne Chatiliez Christophe Gérard
2004 La Moustache Emmanuel Carrère Marc Thiriez
L'Avion Cédric Kahn Pierre
2006 Selon Charlie Nicole Garcia Serge
2007 Je crois que je l'aime Pierre Jolivet Lucas
Ceux qui restent Anne Le Ny Bertrand Liévain
2008 Mes amis, mes amours Lorraine Lévy Mathias
Chasseurs de dragons Guillaume Ivernel i Arthur Qwak Lian-Chu (veu francesa)
Pour elle Fred Cavayé Julien Auclert
2009 Welcome Philippe Lioret Simon Calmat
Mademoiselle Chambon Stéphane Brizé Jean
2011 La permission de minuit Delphine Gleize David
Pater Alain Cavalier Vincent Lindon
Toutes nos envies Philippe Lioret Stéphane
2012 Augustine Alice Winocour Professeur Jean-Martin Charcot
Quelques heures de printemps Stéphane Brizé Alain Évrard
2013 Les Salauds Claire Denis Marco Silvestri
2014 Mea Culpa Fred Cavayé Simon
2015 Journal d'une femme de chambre Benoît Jacquot Joseph
La Loi du marché Stéphane Brizé Thierry Taugourdeau
El Petit Príncep Mark Osborne Home de negocis (veu francesa)
Les Chevaliers blancs Joachim Lafosse Jacques Arnault
2017 Rodin Jacques Doillon Auguste Rodin
2018 Isle of Dogs Wes Anderson Cap (veu francesa)
L'Apparition Xavier Giannoli Jacques Mayano
En guerre Stéphane Brizé Laurent Amédéo
2019 Dernier Amour Benoît Jacquot Casanova
2021 Titane Julia Ducournau Vincent
Un autre monde Stéphane Brizé Philippe Lemesle
Enquête sur un scandale d'État Thierry de Peretti Jacques Billard
2022 Avec amour et acharnement Claire Denis Jean

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Jean-Louis Beaucarnot, Frédéric Dumoulin. Dictionnaire étonnant des célébrités. First Éditions, 2015, p. 42. 
  2. Dominique de Saint Pern. «Vincent Lindon : "Tomber dans l'autosatisfaction me tuerait». Le Monde.fr, 25-05-2012.
  3. Sophie Grassin. «Ne ratez pas : "Vincent Lindon, mouvement perpétuel"». L'Obs.com, 15-10-2017.
  4. «Itinéraire d'un maniaco-expressif». Télérama, 17-04-2009.
  5. «Vincent Lindon meilleur acteur : sa malédiction des César enfin rompue». Pure People, février 2016.
  6. « Un autre monde » de Stéphane Brizé : le coût des affaires, troiscouleurs.fr, 14 février 2022, par Margaux Baralon
  7. Rania Hoballah. «5 choses que vous ne saviez pas sur Vincent Lindon». lci.fr, 17-05-2016.
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy